Segurament ni és casualitat ni sóc insensible. M'explico, després d'uns dies de semi-desconexió del món engego la tele, faig zapping, espero que no facin res per apagar de nou i dedicar-me a fer coses de més profit, quan vaig pel Canal 33 veig una imatge de l'hospital St. Joan de Déu i alguna cosa em diu de seguir mirant, per si de cas. Uns minuts després ja em teniu plorant a "moco tendido".
El motiu: Mares, el programa que el Canal 33 va emetre ja fa uns anys i que ara veig amb uns altres ulls. (És llarg però val la pena)
La Maite i en José aniran a Etiòpia per recollir l'Almase i en Yonas, una nena d'un mes i un nen de divuit mesos. El viatge el faran amb l'Anna, la seva filla de 4 anys.
El Sergi s'acaba de quedar a l'atur, i ara que tindran un nen, ha decidit fer un tomb a la seva vida professional i vol intentar viure de la pintura, la seva afició. La seva parella és titellaire.
I dic que provablement no és casualitat perquè dec anar inconscientment amb l'antena posada, serà?
Tampoc crec que sigui insensible, malgrat feia ja un temps que no em saltaven les llàgrimes, en aquest cas d'emoció, no pas de tristesa. Perquè això de ser MARE em sembla quelcom molt gran.
9 comentaris:
Ja recordo aquell programa... què maco!!! REalment era molt emotiu, o sigui què, estan en procès de ser mamis, encara déu ser-ho més!!
petons,
mariajo
no m'en vaig perdre cap......
i realment tens molta raó, això de ser mare és quelcom molt gran!!!
ja veuràs com d'aquí no massa temps m'ho expliques tu mateixa!!!!!
una abraçada!
sílvia
Uauu jo tmb havia mirat aquest programa. Abans es feia per TV3 i tmb recordo el capitol d'aquesta parella que adoptava a Etiòpia!
Petons
Anna
Jo també el recordo, el programa. La majoria de vegades havia d'apagar la tele perquè em posava a plorar. Llavors estava en ple procés d'IA i FIVs i clar, qualsevol panxa, qualsevol "mare" em feia plorar...
Ara m'ho miro diferent, perquè ara ja em considero a mi mateixa "mare"... Que curiós...
Gràcies pels enllaços... aquest migdia els miraré... jo no havia vist mai aquest programa... fa uns quants anys, tot el relacionat amb la maternitat em feia "picor"... com canviem!! jajaja.
No ets insensible, simplement que no podem estar durant dos o tres anys que ens dura tot el procés, plorant cada dia, sigui de pena o d'emoció, seria insostenible.
Muack.
Laura.
Acabe de pasar una bona estona mirant els capitols, la parella d´Etiopía m ´ha fet recordar moltes coses, el Dr Markus... Gràcies Victòria, teu trobes tot.
Sonia
Gràcies per la clarificació TV3, Canal 33 Anna!
Com que açí tenim la TV3 i el Canal 33 censurats (sí, sí, segle XXI i amb censura...) no els havia vist; però guarde els enllaços per a vore-los esta nit.
Una abraçada,
Nür
Recordo el programa,i realment el vaig viure com la Bet, amb aquell buit de voler ser mare, i estar en l'intent patint en cada panxa... Ara que em sento mare, ho veig amb una altre emoció!!!
Muaks
Publica un comentari