De vegades se'm fa difícil expressar per escrit allò que em passa pel cap, aquesta n'és una... I és que ja fa uns dies que vaig anar a recollir a correus un paquetet que m'ha tocat la fibra més sensible.Venia de part de la Mercè de Xino xano cap a Xina, quantes sorpreses em tenia preparades!
En veure el desig amb la foto del clic amb la robeta que m'envies se'm van enuagar els ulls, i això al bell mig del carrer... Un cop a casa vam anar trobant la resta de cosetes precioses que ens has fet arribar. Ha estat tan especial... TANT, TANT... no em puc creure tenir ja a casa un trosset d'Etiòpia, la TERRA tant vermella que quan l'oloro em posa la pell de gallina, les robetes... el conte amb el punt... ja t'ho vaig dir, Mercè... t'has passat!
Tot va impregnat de les sensacions més positives possibles, és més que entranyable, especial, de bon gust.
MOLTES GRÀCIES a tu i a tots els de la blogosfera per ser tant especials i fer-me l'espera més lleugera.
5 comentaris:
I que contenta que estic que t´hagi agradat ¡¡¡¡... porta tot el meu cor i el de "la emisaria" que es va encarregar de portar a terme el meu encarreg a la perfecció.
Aquesta terra que olores a km de distancia ...será d´aqui a poc temps a sota els teus peus, i tu trepitjant-la ferás la abraçada més important de la teva vida ...la primera abraçada al teu fill.
Un superpetonas d´aquesta familia que us envia molts animssss
Que macooooo!!
Laura.
De fet d'això es tracta la blogosfera, no?? De trobar gent especial amb qui compartir moments especials... i sobretot fer-nos companyia!!!
que xula la foto!!!!!!
Sona molt bé, deu de ser un regal molt especial, disfruta´l i gràcies a tú per compartir-ho.
Petons,
Sonia
és que crec que la sensibilitat que hi ha per aquí flotant, no pot mesurar-se...
Sencillament preciòs;)
muaks
Publica un comentari