Arribaràs d'Etiòpia, T'ESPEREM!

Llibres sobre adopció (adults)

2010-01-23T17:00:00.000+01:00

Abadi. Adopción, del abandono al encuentro. Ed. Kargieman.

Albiac, Gabriel. Una Adopción en la India. Ed. Espasa.

Amorós, P. La adopción y el acogimiento familiar. Ed. Espacio.

Andrés, Teresa. Ja venim, Jian. Ed. Planeta.

Angulo, Javier. Hijos del corazón: guía útil para padres adoptivos. Ed. Temas de hoy.

Audusseau-Pouchard, Martine. Adoptar un hijo hoy. Ed. Planeta.

Barajas, Carmen i Fuentes, M. Jesús. La adopción: Una guía para padres. Ed. Alianza.

Baeta, Fernando. La adopción explicada a mis hijos. Ed. Plaza y Janés.

Barrena, Sara. Venida de la lluvia. Historia de una adopción internacional. Ed. Granica.

Benchuya, María Esther. Adopción para padres e hijos: La construcción de la familia. Ed. Albatros.

Berástegui Pedro-Viejo, Ana. Esta es tu historia: identidad y comunicación sobre los orígenes en adopción. Ed. Universidad Pontifícia de Comillas.

Brodzinsky, David. Soy adoptado. Ed. Random House Mondadori.

Caballed, Joaquín; Comellas, Ma Jesús i Mardomingo, Ma Jesús. El entorno social, niño y adolescente: familia, adolescencia, adopción e inmigración. Ed. Laertes.

Capel Cilla, Ascensión. Manual práctico de adopción internacional. Ed. Octaedro.

Caselli de Ferreyra, M. Cómo se vive la adopción. Ed.Corregidor.

Cernuda, Pilar i Sáenz-Díez, Margarita. Los Hijos más deseados: un libro útil para recorrer el camino hacia la adopción. Ed. El País/Aguilar.

Champenois-Loroche, Françoise. No te amaré como a los demás. La adopción día a día. Ed. CSS.

Chavarría, Mª Ángeles. Padres adoptivos: cómo afrontar el proceso y la educación de nuestros hijos. Ed. Sepha.

Chicone, Jean-François i Germain, Patricia. Adopción Internacional: una guía para padres y profesionales. Ed. Rba.

Clos Jordana, Marta. Jo sóc adoptat: onze històries reals. Ed. Dèria/Pòrtic.

Collado, Noelia. En busca del Hilo Rojo. Ed. Bubok Publishing.

Colodrón, Alfonso. La adopción: un viaje de ida y vuelta. Ed. Picador.

Couso, Mónica i Martínez, Norberto. Mamá ¿Yo estuve en tu panza?. Ed. Labore editor.

Cruañas, Antoni. Qui té dret a adoptar? Revista El Temps. núm. 675.

Del Burgo, Miguela. La adopción. Ed. Acento.

Después de adoptar. Ed. Ediciones Ceac.

Elfa, Albert. Els Nens vénen de Sibèria: història d'una adopció. Ed. Edicions 62.

Elías, María Felicitas. La adopción de niños como cuestión social. Ed. Paidós.

Equipo Jurídico DVE. Todo sobre adopción. Ed. Colección Legal Vecchi.

Esquivias Jaramillo, José Ignacio. Adopción Internacional.. Ed. Colex.

Feliu Rey, Manuel Ignacio. Comentarios a la ley de adopción. Ed. Tecnos.

Fernández, Mari Ángeles. Adopción. Al encuentro de la vida. Ed. San Pablo.

Franklin, Lynn C. El Mundo de la adopción. Ed. Grupo Editorial.

Galli, Jolanda. El Fracaso en la adopción: prevención y reparación. Ed. Grupo 5 Acción y Gestión Social.

García, Juan José. El Reto de ser padres: guía práctica de postadopción. Ed. Salvat.

García Alba, Jesús. La adopción, situación y desafíos de futuro. Ed. CSS.

Garriga Gorina, Margarita. Adopción y el derecho a conocer la filiación de origen: un estudio legislativo y jurisprudencial. Ed. Aranzadi.

Giberti, Eva. La adopción: Padres adoptantes, hijos adoptivos. Ed. El Cid.

Giberti, Eva i Chavanneau, Silvia. Adopción y silencios. Ed. Sudamericanas.

Giberti, Eva i Chavanneau, Silvia. Adoptar hoy: para padres adoptantes y para quienes desean adoptar. Ed. Paidós.

Gomis, Soledat. Diari d'una mare en tràmit. Ed. Edicions 62.

González, Mariano. La adopción: ¿Cómo adoptarlo, cómo adaptarlo, como educarlo? Ed. Edimat.

Guillén., Helena. Un sueño hecho realidad: la història de tu adopción.

Henley, Marian. La joya más preciosa. Ed. Ediciones B.

Lancaster, Kathy. Claves para criar a un niño adoptado. Ed. Errepar.

Lapastora, Montserrat. Niños adoptados: estrategias para afrontar conductas. Ed. Síntesis.

Luján Ramos, María. La Adopción: una filiación diferente. Ed. Nueva.

Martín Sánchez, Laura. Las diferencias étnicas y culturales. Un reto en la adopción internacional. Ed. Junta de Andalucía.

Martín Boado. Legislación sobre acogimiento familiar y adopción. Ed. Tecnos.

Mateo, María. ¿Por qué adoptar en otro país?: guía para padres y profesionales. Ed. Centre d'Iniciatives de l'Economia Social.

Mateo, María. ¿Por qué adoptar en el extranjero? Ed. Paidós.

Medici Horcas, Miriam. Queremos adoptar un niño. Ed. Pirámide.

Mirabent, Vinyet y Ricart, Elena. Adopción y vínculo familiar. Crianza, escolaridad y adolescencia en la adopción internacional. Ed. Paidós.

Miró, Asha. La filla del ganges. Ed. La Magrana.

Miró, Asha. Les dues cares de la lluna. Ed. La Magrana.

Miró, Asha. Rastres de sàndal. Ed. Columna.

Molina, Jose Luis. Alumbrando un sueño: La atribulada historia de una adopción. A la Luz del Candil.

Morris, Ann. La experiencia de adoptar. Ed. Paidós.

Muñiz Aguilar, Marga. Cuando l@s niñ@s no vienen de París: orientación y recursos para la postadopción. Ed. Noufront.

Olshaker, Bennett. ¿Cómo se lo decimos a los niños? Ed. Medici.

Palacios, Jesús, Sánchez-Sandoval, Yolanda i León, Esperanza. Adelante con la adopción. Ed. Junta de Andalucía.

Parrondo, Lila. Adoptar: Otra forma de ser padres. Ed. Diagonal.

Pediatría en adopción. Govern d'Espanya amb la col.laboarció de CORA.

Pérez Martín, Antonio Javier. Adopción, acogimiento, tutela y otras instituciones de protección de menores. Ed. Lex Nova.

Polaino, Aquilino, Rodríguez, Alfredo i Sobrino, Ángel. Adopción: aspectos psicopedagógicos y marco jurídico. Ed. Ariel.

Puiggrós, Pedro. Mi pequeña Rubí (Xiao Jing): aventura de una adopción. Ed. Maikalili.

Quiero adoptar. Ed. Ediciones Ceac.

Rahola, Pilar. Carta al meu fll adoptat, L'adopció: un acte d'amor. Ed. Columna.

Ramos, Susana. Mariposas. Realidad y sentimientos de una madre adoptiva. Ed. Apóstrofe.

Ramos, Susana. Familias adoptivas. Ed. Sekotia.

Rigaard Niels, Peter. El niño abandonado. Ed. Gedisa.

Rivas Vallejo, María Pilar. La suspensión del contrato de trabajo por nacimiento o adopción de hijos. Ed. Aranzadi.

Rotger, Agnès, Vull adoptar: guia per adoptar a Catalunya. Ed. Ara llibres.

Ruiz-Huerta Grandal. Adopción Internacional. Ed. Grupo Gesfomedia.

Ruskai Melina, Lois. Com educar al nen adoptat. Ed. Medici.

San Román, Beatriz. Adopción y escuela. Ed. Blur.

San Román, Beatriz. La aventura de convertirse en famila. Ed. Blur.

Sánchez, Lourdes. La fuente de la vida. Ed. Planeta.

Siegel, Stephanie E. Su hijo adoptado: una guía educativa para padres. Ed. Paidós.

Smolowe, J. El deseo de tener un hijo. Ed. Vergara.

Spar, Debora L. Baby business: cómo el dinero, la ciencia y la política condicionan el negocio de la infertilidad. Ed. Urano.

Tau, Mario. La adopción. Ed. Bruguera.

Toro i Lienas, Lara. Estimada Ch'Askañawi: diari d'una adopció. Ed. Ara Llibres.

Torres, Beatriz. Al final del camino. Ed. Libros libres.

Torres Mateos, Miguel Ángel. Adopción y acogimiento de menores. Ed. Thomson- Aranzadi.

Triseliotis, J. Trabajo de grupo de la adopción y el acogimiento familiar.

Tyler, Anne. Propios y extraños. Ed. Alfagura.

Vilaginés, Carme. L'Altra cara de l'adopció: aspectes emocionals que no s'expliquen. Ed. L'Esfera dels llibres.

Vilaseca i Masramon, Mercè. Un Mar d'amor: diari d'una doble adopció. Ed. Mediterrània.

Wilde, Zulema. La adopción. Ed. Argentina.

Conviure amb l'adopció

2009-12-29T20:11:00.005+01:00

Ahir al programa L'ofici de viure de Catalunya ràdio, Conviure amb l'adopció. Per escoltar-ho clica aquí. Al bloc del programa també hi ha info al respecte, per veure'l "here."

L'A.I. al magazine

2009-12-20T17:34:00.007+01:00

Us deixo l'enllaç on avui surt publicat un repotatge de la Beatriz Sanromán sobre l'adopció internacional, si t'interessa clica aquí.

Happiness

2009-12-13T21:36:00.013+01:00

"Happiness isn't for tomorrow.
It's not hypothetical,
it starts here an now.
Down with violence, egoism
and despair, stop pessimism.
Let's pick ourselves up.
Nature has given us
extraordinary things
It's not over yet, nothing's decided.
Let's take advantatge of the wonders
of this continent at last.
Intelligently, in our own way,
at your own rhythm
like responsible men proud
of their inheritance.
Let's build the country of our children
and stop taking pity of ourselves.
Africa is also the joy of livings,
optimism, beauty, elegance
grace, poetry, softness, the sun,
and nature.
Let's be happy to be its sons
and fight to build our happiness."

Salif Keita

"La felicitat no és per demà.
No és hipotètica, comença aquí i ara.

Parant la violència, l'egoisme,
la desesperança, parem el pessimisme.
Sentim-nos ben amunt.
La natura ens ha donat
coses extraordinàries.
Encara no s'ha acabat, no hi ha res decidit,
aprofitem les meravelles
d'aquest continent fins al final.
De forma intel.ligent, a la nostra,
al nostre ritme,
com a homes responsables i orgullosos
de la seva herència.
Construim el país dels nostres nens
deixe'm de donar-nos llàstima.
Àfrica també és l'alegria de viure,
optimisme, bellesa, elegància,
gràcia, poesia, suavitat, el sol
i la natura.
Estiguem contents de ser els seus fills
i lluitem per aconseguir la nostra felicitat."

Salif Keita

Gràcies a la Marta i a la Mar per pensar en mi i passar-me el premi "Femení i intel.ligent", aquest post va per tots i totes i en especial per vosaltres dues.

Contes II (adopció internacional)

2009-11-26T20:20:00.009+01:00

Berg-Bakker, Helma. Kim, El nen de l'avió. Ed. Cruïlla.

Biniés, P. Tú, nuestro sueño. Crónica de una adopción internacional. Edita ADDIA.

Canals, Anna. Vaig arribar de … Etiòpia: explica’m la meva història. Ed. La Galera.

Casalderrey, Fina. Isha, nascuda del cor. Ed. Edebé.

De López Soria, Marisa. Los colores de Mateo. Ed. Everest.

De Pérez Otero, Amalia. Yared y su nueva familia. Ed. Nova Galicia Edicions, S.L. 2008.

De Pérez Otero, Amalia. Yared y el colegio. Ed. Nova Galia Edicions, S.L.

De Pérez Otero, Amalia. Yared visita al dentista. Ed. Nova Galicia Edicions, S.L.

De Pérez Otero, Amalia. Yared y el reciclaje. Ed. Nova Galicia Edicions, S.L.

De Pérez Otero, Amalia. El pequeño Yared. Ed. Nova Galicia Edicions, S.L.

Elfa, Albert. Vaig arribar de … Rússia: explica’m la meva història. Ed. La Galera.

Esparcia, Javier. Els dos aniversaris de l'Estrela. Ed. La Galera.

Falip, Esther i Molet, Joan. Vaig arribar de … Ucraïna: explica’m la meva història. Ed. La Galera.

Generalitat de Catalunya, Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció. Barcelona, 2005. Cuéntame mi historia. Ed. La Galera.

Gibert, Miquel M. Vaig arribar de … Xina: explica’m la meva història. Ed. La Galera.

Jung Sik Jun henin. Piel color miel. Ed. Rossell. 2008.

Lindo, Elvira. Amigos del alma. Ed. Alfaguara, 2000.

Magdaleno, Silvia. Esperándote. 2009.

Mamás bloggeras. No importa el color de la piel, importa el alma. Ed. Abay. 2009.

Martín, Marga. La Princesa que vino de China. Ed. G & J.

Mateo, María. Som diferents però som iguals: l’adocpió internacional explicada als nens . Ed. CIES.

Miró, Asha. Els Quatre viatgers. Ed. La Magrana.

Miró, Asha. Els Quatre viatgers a l’aquari. Ed. La Magrana Barcelona, 2004.

Montoriol, Mònica. Vaig arribar de … Colòmbia: explica’m la meva història.

Giménez, Teresa. Negre com la xocolata. Ed. Tàndem, 2006.

Perdigó, Marta. Viatge a Etiòpia: la família creix. Barcelona.

Perdigó, Marta. Viatge a Rússia: la família creix. Barcelona.

Perdigó, Marta. Viatge a Xina: la família creix. Barcelona.

Perdigó, Marta. Viatge a Nepal: la família creix. Barcelona.

Perera, Hilda. Mai. Ed. Sm, 1986

Piñán, Berta. L'Estranger. Ed. Violeta infantil.

Ramos, Susana. El polvo de las estrellas. Ed. Sekotia.

Sanchís, Vicente. El conte de She Rong (Laia). Ed. 96.

Tres vols. Conte personalitzat d' e-nans.com

Vantal, Anne. Por qué no tengo los ojos azules? Ed. Edelvives.

Wilsdorf, Anne. Gínjol. Ed. Destino.

Zubizarreta, Patxi Kasai. Vas arribar per l'aire. Ed. La Galera.

Contes I (adopció)

2009-11-26T19:30:00.014+01:00

Ahlberg, Janet i Allan. ¡Adiós pequeño!. Ed. Alfaguara Infantil.

Alsius, Lourdes. Anem a buscar l’Aruna. Ed. Zendrera Zariquiey.

Anguera, Mercè. No fotis, Marta! Ed. La Galera.

Anguera, Mercè. Tres delícies. Ed. La Galera.

Arguimbau Latorre, Miquel. Ai significa amor. Ed. Grup Promotor.

Amorós, Mª Lluïsa. D’on vens, Jan? Ed. Cruïlla. Col·lecció Gran Angular. Barcelona, 1994.

Boie, Kirsten. Hem estat de sort amb el Paule. Ed. Alfaguara. 1990.

Bauer, Marion Dane. Una Mare per a l'Owen. Ed.Serres.

Berástegui, Ana i Gómez, Blanca. Aquesta és la nostra història. Ed.SM.

Blanch, Teresa. El Germà de la Paula ja és aquí! Ed. Edebé.Boie Kirsten.

Capdevila, R. El Marc ja té casa. Ed. Destino. Col·lecció Ara parlem de… núm. 12, Barcelona, 1991.

Chen Jiang Honk. El demonio del bosque. Ed. Corimbo.

Company, Mercè. La història de l’Ernest. Ed. Cruïlla. Col·lecció El vaixell de vapor. Barcelona.

Curtis, Jaime Lee. Torna’m a explicar la nit que vaig nèixer. Ed. Serres. Barcelona.

Díez, Charo i Campillo, Susana. L'Eloi vol uns pares. Ed. Albi.

Estivill, Eduard. La Lila té un germanet. Ed. Beascoa.

Falkner, John. Moonflet. Ed. Anaya, 2001.

Folguera, Ana i Amade, Emilio. En un lugar de Xina. Ed. Syllabus ediciones.

Fredriksson, M. La historia de Simón. Ed. Emecé. Barcelona, 1999.

Frey, Jana. En Valentí i els seus pares. Ed. Joventut. Barcelona.

Geis, Patrícia. Quina cara!. Ed. Beascoa Internacional. Barcelona.

Hodge, Deborah. La Història de l'Emma. Ed. Joventut, 2005.

Kasza, Keiko. Choco encuentra una mamá. Ed. Grupo Editorial Norma.

Kimpton, Diana. El Xai-gur. Ed. Muestras y motivos.

Lewis, Rose. T’estimo amb bogeria. Ed. Serres, Barcelona.

Liao, Yanping. El Pequeño tesoro. Ed. Maguregui.

Lienas, Gemma. Busco una mare! Ed. La Galera, Fundació Intervida.

Livingstone, Carole. ¿Por qué me adoptaron? Ed. Grijalbo. 1987.

Lorenzo, Manuel R. Ana y los patos. Ed. A Fortiori, 2005.

López, Susana. La Mejor familia del mundo. Ed. Ulises Wensell.

Mannoni, O. Un comienzo que no termina. Ed. Paidós.

Mateo, Maria. ¿Quién soy yo?. Ed. CIES.

Mebs, Gudrun. La nena del diumenge. Ed. Empuries.

Mostacchi, Máximo. Adoptar un estel. Ed. Bruixola.Barcelona, 1998.

Neira Cruz, Xose Antonio. Sóc adoptada, i què?. Ed. La Galera.

Olaizola, José Luís. La burbuja de la felicidad. Ed. Anaya, 1997.

Palacín, Adelina. Els tiets volen adoptar un nen. Ed. Aumo. Vic.

Pelzer, D. Un hombre llamado Dave. Una historia de triunfo y perdón. Ed. Obelisco. Barcelona, 2001.

Peterson, Catherine. La gran Gilly Hopkins. Ed. Grup Promotor. 1991.

Plensa Guijarro, Laura. Y llegó mi hermana. Ed. Zendrera Zariquiey.

Posadas, Carmen. Kiwi. Ed. SM. Col.lecció el vaixell de vapor.

Saint Mars, Dominique de. La Nina és adoptada. Ed. La Galera. Barcelona, 1998.

Scharff-Kniemeyer, Marlis i Frey, Jana. Valentín y sus papás. Ed. Juventud.

Sepúlveda, Luís. Historia de una gaviota y el gato que le enseñó a volar. Ed. Tusquets. Barcelona, 1996.

Torras, Meri. Mi hermana Aixa. Ed. La Galera. Barcelona, 2000.

Van der Berg-Bakker,Helma. Kim, el nen de l’avió. Ed Cruïlla. Barcelona, 1992.

Qui busca troba

2009-11-20T23:15:00.008+01:00

La vànova dels més de 100 desitjos espera a casa tenir amo/mestressa. Diuen que qui busca troba llavors... Ens hem de trobar! i... heu de trobar el vostre retallet!

Bet‘am amesegënallô, GRÀCIES, gracias, ThAnKs, gràcies, Thank you, GRacIAs, BeT'aM aMeSeGënALlÔ, merci, MOLTÍSSIMES GRÀCIES!, BET'AM AMESEGËNALLÔ, muchísimas gracias, ThAnK yOu VeRy MuCh, gràcieeeees, MERCI, bet'am amesegënallô, GrÀcIeS, gRaCiAs, MOLTES MERCÈS, MOLTES gràcies, THanKS...

I... parlant de patchwork

2009-11-20T23:10:00.001+01:00

Elmer, l'elefant de patchwork.

Reposició

2009-11-16T13:53:00.000+01:00

Durant el mes de novembre La 2 està reposant la sèrie del any 95 La ruta de los exploradores. El capítol que duu per títol Lágrimas de África recorre alguns dels paratges d'Etiòpia. Comencen a ser bastants ja els reportatges d'aquest país que he pogut gaudir i no me'n canso, sempre aprenc alguna cosa nova.

Llegada al Lago Turkann. Pasamos a Etiopía donde rodamos a las tribus del rio Omo, donde destacamos a los Caro y los Bumi. Entramos en Addis Abebba. Iglesias con pinturas ortodoxas. Llegada a Lalibela.

Adopta'm, sóc adolescent

2009-11-14T20:55:00.010+01:00

Adopta'm, sóc adolescent és el títol de l'últim 60 minuts. Estarà penjat aquí fins al 17/11/09. Sorprenent...

És lícit que un nen o una nena surti per televisió anunciant que vol ser adoptat, que vol trobar uns pares per tota la vida? Als Estats Units hi ha més de 120.000 infants que busquen una família i, si un infant d'aquests vol ser adoptat, s'ha de fer veure. La Justine i la Lakeisha tenen 14 anys i fan justament això. S'autoapliquen tècniques de comercialització exclusiva que utilitzen als EUA nens que volen ser adoptats, tècniques que inclouen assistir a festes amb els candidats a pares i a mares adoptants o bé anar a programes de televisió per atraure'n l'interès. Tot això ho fan mentre busquen desesperadament una família que els ofereixi un compromís per a tota la vida, justament allò que no han rebut mai dels seus pares.

Descobrint

2009-11-07T13:44:00.015+01:00

Estic descobrint un grapat de reportatges sobre Etiòpia aquí.
Aquest n'és un exemple: En un poble remot de les terres altes d'Etiòpia, es pot observar com la vida tradicional d'allà poc té a veure amb la vida de la resta del món.

També hi ha reportatges d'Etiòpia i altres països aquí.

Un trosset d'Etiòpia a casa

2009-11-01T15:20:00.003+01:00

De vegades se'm fa difícil expressar per escrit allò que em passa pel cap, aquesta n'és una... I és que ja fa uns dies que vaig anar a recollir a correus un paquetet que m'ha tocat la fibra més sensible.

Venia de part de la Mercè de Xino xano cap a Xina, quantes sorpreses em tenia preparades!

En veure el desig amb la foto del clic amb la robeta que m'envies se'm van enuagar els ulls, i això al bell mig del carrer... Un cop a casa vam anar trobant la resta de cosetes precioses que ens has fet arribar. Ha estat tan especial... TANT, TANT... no em puc creure tenir ja a casa un trosset d'Etiòpia, la TERRA tant vermella que quan l'oloro em posa la pell de gallina, les robetes... el conte amb el punt... ja t'ho vaig dir, Mercè... t'has passat!

Tot va impregnat de les sensacions més positives possibles, és més que entranyable, especial, de bon gust.

MOLTES GRÀCIES a tu i a tots els de la blogosfera per ser tant especials i fer-me l'espera més lleugera.

Deute

2009-10-18T19:24:00.005+02:00

Ja fa molt que vaig rebre el desig número 100, d'aleshores ençà he rebut MÉS desitjos. Tenia un deute amb tu Amèlia (quina ilu tenir un desig que arriba d'una terra tan especial), Marta, Kiko, Denís, Mr Kall family, Rafferty's family, als Mc Carthy, Stotts family, Sylvia, Ramón, Beatriz, Adrián, família Watkins-Hernández, Montse, Gus, Cris, Fran, Rosario, Yoli, Idoia, Macarena, Mary, Marta, Toñi, Helena, Gerhart, Carmen, Cristina, Pili i Victoria us agraim MOLT la vostra aportació per leS vànoveS del nostre petitó. (Si em deixo a algú piqueu-me la cresta)

Les meves nits

2009-10-06T22:14:00.006+02:00

Avui també serà una nit de poc descans, ara que aquest cop serà diferent. El meu futur a les 00:00 al 33. Pels que no teniu insomni dijous 8 a les 17:15 reposició.

A Etiòpia, enmig de la pobresa i d'un paisatge impressionant, una noia desafia el seu destí.

Mentre tant, a Catalunya, entaforada al sofà i envoltada de 4 parets benestants una noia pensa en el seu destí.

2 cops a la mateixa pedra, NO!

2009-08-31T15:52:00.008+02:00

Densa Tadicha recollint aigua a Moyalel

Diuen que només l'humà ensopega dos cops a la mateixa pedra. Com pot ser veritat!

El primer que posava el crit al cel l'Ángel Olarán.

Ara Paul Rodgers pel diari The Independent alerten de la situació desesperada que es viu a Etiòpia per manca de plujes:

...Dismissing the warning signals, Ethiopia's Prime Minister, Meles Zenawi, said earlier this month that there was no danger of famine this year. And Berhanu Kebede, Ethiopia's ambassador to Britain, said at the weekend: "We are addressing the problem. Food is in the pipeline."
The main practical difference between a food crisis and a famine is whether enough aid arrives to keep the starving alive. So while the scope of the problem can be measured in the number of hungry people, the severity depends on the generosity of those in the rich world. And this year they have been miserly...

...The irony is that the Zenawi regime has done a reasonable job of boosting food production, achieving self-sufficiency in the late 1990s. One agency described it as the "bread basket" of Africa, harvesting more grain in a good year than South Africa. The government promotes best practices and distributes fertiliser to farmers. It also has an ambitious scheme to relocate 2.2 million people to more fertile areas. But even it can't control the rains...

Serà possible que la història es repeteixi?

He picat

2009-08-29T10:22:00.009+02:00

No és que hagués fet cap promesa amb ningú, ni tan sols amb mi mateixa, però no pensava fer cap peque-compra fins que fos ben bé l'hora, serà que en el fons (o no tant) m'agrada córrer i fer-ho tot a última hora? És per superstició de la més primària? Per què sóc una compradora nata? Sigui com sigui fins a dia d'avui havia pogut resistir, no sense temptacions, de fer cap compra pel petit, però tot té un final i HE PICAT.

L'adquisició, que malgrat és per nens, m'encanta i me l'aplico a mi també als trenta i tants (serà per allò de mantenir l'esperit jove i resistir-se a les primeres arrugues.¿? I... és que de tant en tant pel carrer em diuen senyora, allò de noia comença a quedar aparcat, Socorro! jajaja)

Està bé que et falti una dent (o dues o tres), està bé ser d’un color diferent, està bé tenir un nas diferent, està bé tenir rodes, està bé que t'adoptin, està bé portar ulleres, està bé tenir vergonya, està bé parlar dels teus sentiments…

La compra ha estat un llibre amb unes il·lustracions senzilles, molt de color, i que transmet un missatge ben senzill: has d’estar content amb tu mateix. I és que tenir les primeres arrugues, doncs SÍ també està BÉ!

Perquè ho diu Todd Parr a Està bé ser diferent, Edicions Serres

I... perquè ho dic jo!!!!

MARES

2009-08-13T21:17:00.019+02:00

Segurament ni és casualitat ni sóc insensible. M'explico, després d'uns dies de semi-desconexió del món engego la tele, faig zapping, espero que no facin res per apagar de nou i dedicar-me a fer coses de més profit, quan vaig pel Canal 33 veig una imatge de l'hospital St. Joan de Déu i alguna cosa em diu de seguir mirant, per si de cas. Uns minuts després ja em teniu plorant a "moco tendido".

El motiu: Mares, el programa que el Canal 33 va emetre ja fa uns anys i que ara veig amb uns altres ulls. (És llarg però val la pena)

Adopció a Etiòpia

La Maite i en José aniran a Etiòpia per recollir l'Almase i en Yonas, una nena d'un mes i un nen de divuit mesos. El viatge el faran amb l'Anna, la seva filla de 4 anys.

Ser pares a l'atur

El Sergi s'acaba de quedar a l'atur, i ara que tindran un nen, ha decidit fer un tomb a la seva vida professional i vol intentar viure de la pintura, la seva afició. La seva parella és titellaire.

I dic que provablement no és casualitat perquè dec anar inconscientment amb l'antena posada, serà?
Tampoc crec que sigui insensible, malgrat feia ja un temps que no em saltaven les llàgrimes, en aquest cas d'emoció, no pas de tristesa. Perquè això de ser MARE em sembla quelcom molt gran.

Yo, la adoptada

2009-08-02T21:22:00.000+02:00

First person plural (en anglès) o Yo, la adoptada és un documental que van fer ja fa uns anys a La 2. Aquest interessant document va sobre part de la vida de Deann Borshay Liem una noia d'origen Koreà que va ser adoptada per una família d'americans. Malgrat la nena va ser adoptada quan ja no era bebé tenía pocs records de la seva infantesa a Korea. Ja d'adulta vol conèixer els seus orígens i acompanyada pels seus pares viatja al seu país d'orígen, on coneixerà la seva família biològica i tots plegats descobriran algunes irregularitats comeses que van canviar el rumb de la vida de Deann Borshay Liem. El recomano per poder entendre una miqueta com se sent sent l'adoptat.

Si us sobren els dinerons podeu adquirir el video aquí del contrari sempre us queda ser piratilles amb "La mula".

Realitat/Ficció

2009-07-31T17:30:00.010+02:00

Em sembla que pràcticament tots i totes els de la meva "quinta" vam veure un moment o altre aquesta sèrie, recordeu quan era TVE1 o TVE2???

Ara, més crescuda, l'he vist de nou i malgrat de peque m'agradava, ara em plantejo si es tracta d'una sèrie per adults¿? amb "un o dos rombes¿?". Per això:
Capítol 1-1 Minut: 6'29"
Capítol 1-2 Minut: 6'11' 7'36"
i per bastant més...

Pensant-t'ho bé, té moments dolços, m'ha agradat fer un remember when... i desenganyem-nos, la realitat sempre supera la ficció.

Des de quan els esquirols menjen sopa de peix? ;-)

Nür, quina mami més encantadora no creus??? :-D

Pels que, com jo, teniu mala memòria o no teniu ganes de veure el video... :
Un esquirolet arriba a una granja, una gata del lloc l'adopta i li posa el nom de Banner, els dos viuen feliços malgrat el que comenten els gats de la zona.(Que tenen tela marinera)

Un incendi arrasa la granja i Banner i la seva mare es veuen obligats a separar-se. (Segona pèrdua) A Banner li costa adaptar-se a la vida del bosc, però poc a poc va fent nous amics.

Muy Interesante

2009-07-28T09:30:00.005+02:00

Pot semblar que vaig buscant com a desesperada notícies sobre Etiòpia o adopció, però... no, moltes vegades, elles venen a mi!

A la revista Muy Interesante del mes d'agost hi ha un reportatge titulat Los rostros de África. El presenten així:

Els africans s'esforcen per mantenir viva la seva identitat cultural, ja sigui a les valls del sud d'Etiòpia o als zocos del Magrib. En la segona entrega d'Àfrica, l'últim treball del fotògraf Steve Bloom, presentem en exclusiva les millors instantànies del caleidoscopi ètnic que és el continent negre.

Si fullejeu la revista trobareu fotografies i informació d'algunes de les tribus etíops, així com també d'alguna tribu de Kènia i Níger. Si el reportatge us resulta interessant sempre podeu comprar el llibre Living Africa, ara també en castellà África, o mirar això:

Buf, ja fa un any que vam entregar els papers, com passa el temps de ràpid, com passa el temps de lent!

Premi :-D

2009-07-27T11:29:00.003+02:00

No m'ho estalvio, ho dic, em fa ilu que algú em recordi o em tingui en consideració i m'envii premis... Aquest ve per triplicat la qual cosa em posa el triple de contenta...
La Mónika, la Marta i la Sonia han pensat en mi, GRÀCIES!

Les normes:

Enllaçar el bloc d'on prové el premi i deixar un missatge conforme s'ha rebut. Escollir cinc blocs que segons el meu criteri tinguin llum i donar-los el premi.

Com que el rebo per triplicat el passo també el triple 5x3:

1. Per la Mónika de la Família Creix.

2. Per la Marta de Cardona Mali Connection.

3. Per la Sonia de Unidos a Etiopía.

(No és piloteig, jejeje és per pensar en mi i perquè està clar que els vostres blocs tenen llum i molt més!)

4. Per la Mariajo de Nacido en Etiopía.

5. Per la Laura de Un viatge diferent.

6. Per la Nina Chan de Un camí cap al Vietnam.

7. Per la Sílvia de Amb la meva princesa.

8. Per l'Anna d' Adopció a la Xina.

9. Per la Fátima de Mi corazón Marfileño.

10. Per la Là de Coneixent Senegal.

11. Per la Bego de El viaje a la adopción.

12. Per Nür i els seus gatets de Yo y mis consecuencias

13. Pel Marc, la Bet i la Marina de Camí d'Àfrica.

A tots i totes vosaltres perquè sí i punt!

14. Per l'Anabel i família del bloc privat Nena espera. (Us recordo molt!)

15. Per la Puri i tota la troupe que encara que no teniu bloc si el tinguessiu brillaria!

I als que no us anomeno... tranquis que em reservo pel proper!

Lambert, el león cordero

2009-07-15T10:51:00.000+02:00

Lambert, el león cordero és un curt i també un llibre de Disney. Lambert és el nom d'un lleó que accidentalment la cigonya porta a un be. El petit lleó creix com a anyell, menja herba enlloc de carn, bala enlloc de rugir... com que no ho feia massa bé els anyells s'enreien. La seva mare, però l'estimava molt tal i com era. Un dia mentre tots els corderets reposaven va arribar un llop, llavors Lambert va actuar com un veritable lleó i els va salvar. A partir d'aquell moment és admirat per la resta.

El Xai-gur

2009-07-14T20:56:00.010+02:00

Avui he pogut fullejar aquest conte (sembla ser que no és fàcil de trobar però m'ha agradat).

El petit xai no té mare i se sent molt sol. Quan la cangur es creua en el seu camí els dos se senten molt feliços i el petit xai s'introdueix a la bossa de la seva nova mare. Però... què passarà quan se n'adonin que són diferents?

Aquest llibre dirigit a infants de 3 a 6 anys és un conte que pretén ensenyar el bonic que pot ser estimar-se malgrat la diferència.

Títol en castellà: El Cordero-guro

A "mis favoritos"

2009-07-06T13:51:00.007+02:00

Abshirokids és una empresa online, d'una etíop que viu als USA, que es dedica a oferir a pares i mares etíops, o a pares i mares d'etíops que viuen fora d'Etiòpia, recursos sobre llengua amhàric o cultura, per així, afavorir que els petits coneguin més sobre els seus orígens.

Ni que només sigui per escoltar un fragment d'una cançoneta, o simplement xafardejar no està malament donar-hi un cop d'ull.

Estarà bé?

2009-07-04T00:08:00.008+02:00

Sincerament fins fa pocs minuts no tenia ni idea que la famosa Supernanny tenia una revista, ara que ho sé compraré aquest número per a veure què tal...

TEMA DEL MES: Adopció, una bonica manera de ser pares. Què cal saber per poder adoptar? El que ens plantegem i el que ens plantegen a l'hora de tenir un fill. Les dificultats del procés i com tirar-lo endavant amb èxit.

100 & una mirada

2009-06-30T16:34:00.010+02:00

Demà dia 1 de Juliol presenten a la sala de plens 100&Una Mirada de Sebastià Caus, fotògraf i Josep Anton Pérez, periodista corresponsal del diari La Mañana a Mollerussa. El llibre és un recull fotogràfic, on es mostren imatges (mirades de persones de totes les edats) recollides a Etiòpia, que volen ser “una invitació a l'esperança” tot i que defugen mostrar la misèria i volen ensenyar la gran riquesa cultural, històrica i humana d'aquest país.

A l'adquirir un exemplar del llibre (val uns 30 €) es col.labora amb tres entitats humanitàries que actuen a Etiòpia: Janguela, Adia i Col·lectiu de Suport a Ángel Olarán, que rebran un 0,7% dels guanys de les vendes.
El llibre es troba a la venda a les llibreries més importants, però també es pot demanar a: pla@lamanyana.cat

Si us interessa:

Dimecres 1 de juliol, 7h a la

Sala de Plens del Districte de Sant Martí,

plaça Valentí Almirall, 1

Barcelona

Miraré d'escapar-m'hi! Tant de bo pugui!

Moltes gràcies Là per fer-m'ho saber!

Àfrica, la meva Àfrica

2009-06-28T22:12:00.011+02:00

Estimo Àfrica és el títol de la cançó de l'Ismaël Lô Jammu Africa en català. Bé, o així és com, molt amablement, me l'ha traduit un senegalès afincat a Catalunya.

Sí, ja se que Senegal cau un pèl lluny d'Etiòpia uns... 6122.71 km però m'encanta la música que es fa allà i... quan escolto les cançons d'aquest home penso molt en tot plegat i, al igual que les persones que he trobat i m'entenen, el bloc, les vànoves i demés, m'acompanyen en aquest camí.

ESTIMO ÀFRICA
Tinc un somni que vull que es faci realitat abans de morir.
Un dia Àfrica serà un estat, la unitat d'Àfrica.
D'aquí (d'Àfrica) o de fora tots som fills d'Àfrica.
Si el cel cau lluitarem per la pau,
la pau a Àfrica, per això reso.
La pau a Àfrica és el nostre desenvolupament.

Àfricaaaaaa, Àfricaaaaaa
Àfricaaaaaa, Àfrica la meva Àfrica.

A tu que estàs fora d'Àfrica:
et demano que malgrat tinguis moltes coses,
malgrat la vida que visquis allà,
no t'oblidis d'Àfrica.
Aquí o fora la pau és el preu del benestar.
Si el cel plora caldrà lluitar pels homes,
la pau a Àfrica, per això reso.
La pau a Àfrica és el nostre desenvolupament.

Àfricaaaaaa Àfricaaaaa
Àfricaaaaaa, Àfrica la meva Àfrica.

Onon bibbe Afrika ngimode, ngimode liggo-den leydi men
ngaccen hasi daagal yoo Alla suren e musibaadi (no és wolof...)
Que Al.là faci la pau a Ruanda,
que Al.là faci la pau a Burundi,
que Al.là faci la pau a Casamance
i a Bignona també.

Sona bé i parla de la PAU! Què més es pot demanar d'una cançó?

M'agradaria poder entendre aquesta i moltes altres cançons! Curiosament al Diari digital ADN apareix una notícia on es parla una miqueta (molt miqueta) dels senegalesos i etíops que viuen per Galícia. Estaria bé poder aprendre les seves llengües a les unis o EOIS!

Gràcies al traductor improvitzat i... a l'intermediari :-D

Pintures i dibuixos

2009-06-24T18:57:00.005+02:00

Ja fa uns dies que vam treure el cap per l'exposició de'n Carles Mariné, és discreta però els dibuixos i pintures ens van agradar. La majoria són rostres de persones d'Harar. En pricipi l'expo l'allarguen fins a l'agost.

He rebut alguns desitjets més des que va arribar el número 100. Moltes gràcies a tots i totes!

MADE IN AFRICA

2009-06-17T16:16:00.010+02:00

Sembla mentida com al meu cap li passen tantes i tantes coses desapercebudes i en ocasions pot arribar a funcionar com el google... Últimament la meva "testa" sembla un buscador, programat única i exclusivament per trobar coses relacionades amb Àfrica, i realment aquest buscador funciona.

Entre les troballes:

La revista Rock de lux, d'aquest mes està dedicada a la riquesa musical d'Àfrica. Sembla ser que la música africana està despertant l'interès en àmbits que anteriorment no la contemplaven. En aquest número es poden trobar pistes per explorar la música d'aquest continent d'una manera més fàcil.

Realment a la revista són molts els artístes que s'anomenen però per raons obvies em centraré en el petit apartat on es parla de música que prové d'Etiòpia.

Éthiopiques (segur que ja molts de vosaltres ho coneixeu, sol haver-n'hi algun exemplar a la secció africana de les botigues de discos) és una sèrie del segell francés Buda Musique. Les seves últimes referències són els volums 22 i 23, dedicats al cantant Alèmayehu Eshété i a l'Orchestra Ethiopia, que rescaten gravacions de l'època d'or de la música etíop, els anomenats "swinging sixties". Aquesta série, que s'ha fet famosa per descobrir a Mulatu Astatke, Mahmoud Ahmed i Getatchew Mekuria, no només nodreix música urbana que es produia a Addis, sinó que, a més, permet descobrir la rica herència folclòrica del país. El seu gran èxit ha impulsat a Buda Musique a iniciar una nova sèrie, en aquest, cas Zanzíbara, que recupera la música de l'est d'Àfrica.

Ara que... jo em quedo amb la música gurage d'Osey Basa... (que no entenc res del que diu però el ritmillo és únic i el ball m'encanta!) Mariajo et sona???

Post dedicat al melòman de la família.

Cosetes

2009-06-14T21:31:00.014+02:00

El Tatano, el Cavall Fort dels petits, d'aquest mes està dedicat a l'Àfrica.

Està prou xulo com per tenir-ne un exemplar a casa.

I... a la secció m'ha agradat molt... aquests llibres d'Àfrica!

Rafara, aquesta és la història del temible monstre Trimobe i el dia que va caçar la Rafara, la més petita de tres germanes. El mostre se la vol menjar! Sort en tindrà del petit ratolinet...

La petita Caputxeta africana, la Salma se'n va al mercat a fer uns encàrrecs i, tot i que la seva àvia l'adverteix que no parli amb desconeguts, ella que sí, que es deixa entabanat pel senyor Gos, sort en tindrà d'en Ka Ka Ka Motobi!

El riure de la hiena , has sentit a parlar mai del riure de les hienes? A l'Àfrica expliquen que no sempre han rigut aquests animals. Tot plegat sembla que es culpa d'una tortuga que, farta de bromes d'una hiena, li va fer una mala passada.

i... El color de la sorra, al desert els nens que no tenen llapis per escriure, dibuixen amb la cendra del braser o amb un bastó a la sorra. A l'Abdul.là li agrada escriure el seu nom a la sorra, encara que sap que el ent s'emportarà les lletres ben lluny.

Continuo i, em sembla, que continuaré MOLT preocupada...

Em preocupa MOLT

2009-06-10T20:53:00.008+02:00

Em preocupa molt el que destapa el reportatge de la cadena canadenca CBC.

Passatemps

2009-06-05T18:38:00.017+02:00

Útimament he anat variant la meva forma de passar el temps, diguem que abans dedicava el meu temps lliure a dormir i ara el dedico a "l'insomni". Aquí en teniu un dels resultats... Vinga critiqueu, critiqueu!

Detallet... que sempre porto dintre.

Un català a Etiòpia

2009-06-02T18:30:00.010+02:00

Carles Mariné és un dibuixant que va néixer al barri de Sant Gervasi de Barcelona, l'any 1972. Va començar a estudiar Biologia i Belles Arts a la Universitat de Barcelona, però un viatge a Àfrica va canviar sobtadament la direcció de la seva vida (com molts de nosaltres esperem). L'any 1995 va travessar per primer cop la frontera etíop pel llac Turkana, provinent de Kènia. Va pujar a tots els cims de més de 4.000 metres d'Etiòpia, que són més d'una vintena, i va quedar meravellat per la història, les tradicions, els paisatges i la gent del país. D'entrada es va instal·lar a Lalibela i va col·laborar com a dibuixant de camp en diverses expedicions científiques de la Universitat de Barcelona i el comitè MAB (Home i Biosfera) de la Unesco. Durant aquests anys, part dels seus objectius van ser els paisatges i la fauna dels ecosistemes afroalpins del país i, molt especialment, dues espècies: el papió gelada i el trencalòs, que en aquesta zona d'Àfrica és especialment abundant. Des de l'any 2000, en Carles està instal·lat a la ciutat musulmana d'Harar, on és un personatge carismàtic, conegut de sobres per tots els seus habitants. La natura continua sent part essencial de la seva obra, però entesa des d'un punt de vista molt ampli. Per ell, la gent també forma part de la natura, com una espècie més, i la gent i els carrers d'Harar són objectius habituals dels seus treballs. Casat i ben arrelat a Harar, en Carles ja s'ha fet un nom entre la comunitat artística de la banya d'Àfrica. Els seus clients van des dels turistes que visiten ocasionalment la ciutat fins als visitants nacionals i estrangers que coneixen la seva obra a les sales més importants d'Addis Abeba.

L'artísta exposarà alguns dels seus dibuixos i pintures sobre Etiòpia a Barcelona el proper 05 de Juny a "Cultura Africana y Viajes de Barcelona " a les 19:00h al Carrer Flor de Lliri, 5 08003 BCN

Aquesta és la història d'un dels catalans a Etiòpia i... a Catalunya al 2008, 115 etíops segur que amb vides interessants també.

Sembla ser que la relació entre aquests pobles ve de lluny, ja que al segle XV es van iniciar relacions entre Etiòpia i occident. Els soberans etíops van demanar ajuda a Alfons V d'Aragó en arts i oficis el que donà peu a la influència europea a la pintura etíop, que tant m'agrada. Sembla ser que mestres europeus, entre ells algun català, van arribar a Etiòpia i van crear escola, és per això que les pintures etíops recorden en certa manera a les nostres pintures romàniques.

Informació extreta de TV3, edu, idescat, fundacion sur entre d'altres.

Els orígens del cafè

2009-05-27T23:59:00.006+02:00

Ja fa un temps vaig fer una entrada, arrel del desitjet de la Mònica, titulat Coses de la vida on us parlava de la llegenda del café.
Tal com us vaig dir en aquella ocasió, n'hi ha vàries de llegendes al respecte, si bé algunes són més conegudes que d'altres.

LA LLEGENDA DEL CAFÈ II

Estant Mahoma, el profeta, malalt, cansat i sense forces, va demanar a Al.lah que li donés un remei. Per mitjà de l'arcàngel San Gabriel li va fer arribar una pòcima tant negra com la pedra de la Kaaba de la Meca. Al beure el brevatge, Mahoma recobrà la salut i va obtenir moltíssima vitalitat.

LA LLEGENDA DEL CAFÈ III

Diuen que quan el xeic Alí Ben Omar va ser desterrat a les muntanyes del Yemen per la seva mala conducta, va conèixer els fruits de la planta de café i els beneficis de les seves infusions. Llavors quan anà a la Meca en va prendre i va compartir la infusió amb els peregrins que estaven malalts de la pell, van començar a sentir millora de les seves dolències, això va contribuir a difondre les propietats del café. Com que en aquella època les rutes dels peregrins coincidien amb les rutes comercials, la propagació del producte va ser àmplia. Avui en dia Alí Ben Omar és venerat com a patró dels consumidors de café.

LA LLEGENDA DEL CAFÈ I, molt més romàntica, ja us la vaig penjar però potser la voleu recordar... i ampliar coneixements, si és així mireu el vídeo.

(Lo siento pero el video es en catalán, podeis intentar a ver que pillais o... si os interesa me avisais y lo transcibo!)

Per cert Sonia, mira que rebre un premi de la teva part i no dona-te ni les gràcies... no té nom! Vaig estar molt contenta de rebre'l de la teva part, GRÀCIES!

Connexions

2009-05-25T21:03:00.007+02:00

De vegades tinc la sensació que hi ha persones que malgrat saber el punt on ens trobem no se'n fan al càrrec, imagino que deu passar el mateix quan es tracta d'un embaràs i encara "no es nota". També és provable que amb el ritme de vida que portem cadascú es centra en el dia a dia i no ens adonem quants dies han passat des que vam preguntar a algú com està, des que vam dir a algú com d'important és per nosaltres...No sé. D'altres, però, sí se n'adonen i pensen en tu, et pregunten de tant en tant, fan que una malgrat estigui bé se senti una mica millor. Aquest és el cas de la meva amiga NEE. Ella em va haver d'aguantar en dies de molts nervis llargues trucades telefòniques mentre passàvem entrevistes, gràcies a persones com ella no vaig arribar mai a tocar fons. Les dues vam començar l'aventura de ser mares al mateix temps, però ella, que ja té la seva petitona a casa, serà tota una experta quan jo comenci a no poder dormir a la nit, a patir perquè no menja, perquè menja massa, etc. Llavors imagino tornarem a tenir llargues converses... seguirem connectades.

Doncs bé, l'altre dia la meva amiga em va fer arribar us links sobre les mares cangurs, la veritat jo encara no penso tant enllà, pot ser ho hauria de fer però, de moment prefereixo frenar la meva ment, sempre s'està a temps d'agafar embranzida, no? recular pot arribar a ser més dur.

Una de les webs/blocs en qüestió és d'una mare de dos peques, una d'elles de Senegal. Kangurafrica és una petita empresa que pretén apropar alguns productes africans a qui tingui ganes de disfrutar-los.

100, ja en tenim 100!!!!

2009-05-22T23:33:00.007+02:00

Per fi ja he aconseguit el desig número 100, en aquesta ocasió ve de part de la Bet. Gràcies a ella i a 99 personetes més una il.lusió meva es farà realitat.

Quan vaig començar a reunir retalls i desitjos vaig imaginar que provablement mai en tindria 100 i que en cas de tenir-ne uns quants no seria capaç d'unir-los ja que mai havia agafat fil i agulla, sis mesos més tard tinc els 100 i he aprés a cosir!!!!!. Dos reptes fets realitat :-D

100 petonets surten volant per als 100 que heu participat en la vànova!!!!!

Fa dies vaig penjar un detall del cobrellit que està en construcció, reconeixeu algun retall??? Què us sembla??? En uns mesos us l'ensenyo sencer! (incha allah)

Un, deux, trois… L'AFRIQUE !

2009-05-19T21:11:00.005+02:00

Cap de setmana de conexió/desconexió. He desconectat de feina i rutines vàries i he conectat al bon rotllo de Bira Faye, l'Ismaël Lô i de la Laura. Resultat: estic com a nova!

Fa un parell de mesos vam comprar les entrades pel concert d'Ismaël Lo, es feia a Perpinyà, llunyet, però la bona ona que sento a l'escoltar a aquest home i la seva comitiva s'ho valia.

El primer grup d'en Bira Faye, percussió d'estil franco/senegalès trecadors i bons, en definitiva bon aperitiu del que estava per venir.

Ismaël Lô, penso que aquestes alçades la seva música esdevindrà la banda sonora de la meva espera. No se que em passa, no em canso sentir-lo i al fer-ho em sento una miqueta més a prop d'Àfrica. Estic flipada? No ho se, potser...

Si m'encanta escoltar els seus discs a casa imagineu com vaig xalar amb ell en directe... Va tocar algunes cançons que esperava, altres no van sonar, però el Jammu Africa no va faltar. Vaig voler compartir-lo amb tu Laura per molts motius te'n diré uns poquets, amb les llargues converses que hem tingut m'he sentit molt millor en moments baixos i això no ho aguanta qualsevol, tenim molt en comú i el Jammu el conec per tu, per tant, hi havies de ser.

Qui ens havia de dir que ens coneixeriem i... tant aviat? Ha valgut la pena!

Pel que veig, l'Ismaël en videos perd una mica... però igualment us n'adjuto...

Un, deux, trois… L'AFRIQUE !

Sorpresa

2009-05-15T21:19:00.004+02:00

Ahir vaig tenir una sensació que feia un temps que no tenia, vaig trobar una sorpreseta (la veieu a la foto) sota el coixí, va ser un moment molt feliç. Els que m'estimen ho fan molt, ho noto, però no són massa de regalets i molt menys de sorpreses.

De vegades penso que les dones vivim la vida de forma diferent que els homes, o si més no, ho exterioritzem de diversa manera i a vegades em costa entendre-ho. En aquest procés, doncs també, la forma de viure'l no és la mateixa, malgrat el desig i la il.lusió són compartides cadascú ho viu de manera diferent. Aquest llibre, per mi, serà més que un llibre de fotografia sobre el país del nostre marronet, és una de les formes d'exterioritzar un desig, una il.lusió que amb el pas dels dies creix i ens uneix.

Algunes (i dic algunes perquè no he vist cap blog d'adopció d'un pare, segur n'hi ha però no el conec!) escribim blocs, cosim, llegim, naveguem per la web... per sentir-nos més aprop dels nostres petits, d'altres ho expressen de diferent manera, de vegades però ho fem igual i això és genial.

3, 2...

2009-05-15T20:10:00.004+02:00

Un desig més i en tindrem 100!!! No m'ho crec!!! Aquests 2 desitjos tan xulos venen també d'USA de part de la Donna.

(Encara en necessitaré uns quants més, no gaires, per la idea de cobrellit que tinc)

Ai què bé!

2009-05-14T19:23:00.008+02:00

Avui he rebut un premi de part de la Mònika, m'ha encantat i... No l'esperava pas però ja m'agrada, ja! El premi ha arrodonit un "Bon dia" ;-) MOLTES gràcies!!!

La veritat quan es tracta de triar blocs per premiar em costa decidir-me...

Aquest cop em decantaré per:

L'Emma de África en el mundo, perquè aprenc molt de les teves línies i quan vagi a Etiòpia recordaré els seus consells.

I per la Mariajo perquè després de tant esperar fareu un passet més, ben ben aviat signareu amb la ECAI, i m'encantarà llergir-ho al teu bloc!!!!

"Este es el tipo de cosas inteligentes que pueden hacerse: cultivar numerosas relaciones sin mayor trascendencia para que de ellas nazca un día una comunidad"

Sobonfu Somé

Etiòpia: el perill de parir a casa

2009-05-12T19:20:00.005+02:00

Al foro d'Etiòpia vaig veure que algú (no recordo el nom... però gràcies!) va penjar informant sobre l'existència del video titulat "Ethiopia: danger of home births". Penso que interessant, l'he volgut incloure al bloc per si algun despitat/da encara no l'ha vist. Pels que us fan pal les llengües us adjunto un resum a sota...

Cada any unes 20.000 dones moren mentre pareixen a Etiòpia. Unes 40.000 més pateixen greus seqüeles a causa del part o l'embaràs. Fa cinc setmanes la noia que surt a la imatge de 27 anys va donar a llum un nen. Va tenir sort de sobreviure. El seu home creu que el fet que carregui pes és la raó de les seves complicacions. A Etiòpia és comú que les dones duguin grans càrregues. Ella i el seu marit pratiquen l'agricultura de subsistència, per tant, depenen de les seves collites per alimentar la família, que és nombrosa. Com que bàsicament sobreviuen de la seva terra no poden assumir cap càrrega econòmica extra que els permeti tenir accés a la sanitat. Per tant, creuen (o han de creure) en la manera tradicional de donar a llum a casa. El metge diu que ell pensa que les dones no van a l'hospital per dos motius, primer pel motiu econòmic i després per "la seva pròpia seguretat", ja que fa 2 anys moltes dones van morir malgrat acudir als hospitals per manca de medicines. El doctor explica que no hi havia oxitocina a tot el país. L'oxitocina salva la vida de moltes mares arreu del món i podia fer-ho també a Etiòpia, sense aquesta medicina la dona que surt en imatge s'hagués desagnat fins a morir ja que el seu fill estava atrapat a l'úter.
Per protegir les dones el govern etíop ha posat en marxa un pla perquè les dones tinguin assitència sanitària bàsica l'any 2010 i també pretén subministrar medicines gratuites als hospitals, així com també contempla ajudes pel control de la natalitat i la planificació familiar mitjançant anticonceptius. Segons el ministre de Sanitat del país si es controla la natalitat les mares patiran menys riscos.
"Sahoni" ho està passant molt malament, va perdre el seu fill i quasi perd la vida, ella no vol tornar a passar per això per aquest motiu va visitar una clínica de la seva ciutat. Finalment va decidir començar a utilitzar anticonceptius.
Les Nacions Unides, entre d'altres, va donar 25.000.000$ per l'adquisició d'anticonceptius i així millorar la salut de la població.
Moltes persones ara aprenen que una clínica o un hospital pot salvar moltes vides.
Etiòpia està lluitant per aconseguir que el 60% dels etíops tinguin accés als anticonceptius. Però encara falta molt per fer si es vol assegurar una bona salut als 2.600.000 naixements que es produeixen cada any.

Felicitats Tonyineta, jejeje

Muakis, muakis, muakis

...5, 4...

2009-05-07T14:06:00.004+02:00

Ja fa uns dies que vaig rebre el desig de la Gloria. Moltes gràcies guapa per reenviarlo, ja se sap que de vegades els de correus... bé diguem que ningú és perfecte! ;-)

L'altre desig és de la Nina Chan. M'envia un conte africà molt xulo titulat La pell de cocodril, no el coneixia però de ben segur que el nostre peque el coneixerà ben aviat. Gràcies família!

M'agrada

2009-05-04T18:26:00.008+02:00

L'altre dia tot "passejant" per la web vaig "ensopegar" amb aquest conte típic del folclore etíop. He de dir que m'agrada molt tant la història com l'animació.
Com ja he dit la història és tradicional del país i l'artísta que l'ha animat es diu Ezra Wube. Ell va nèixer i crèixer a Addis Ababa. Més tard emigrà als Estats Units on viu en la actualitat.

La Història està en anglès so... let's practice!

Em sona...

2009-05-01T21:27:00.018+02:00

Adjunto la notícia que apareix avui al diari La Vanguardia relacionada amb l'adopció, si cliqueu a dalt podreu accedir a una part, a sota tot l'article.

MENYS FAMÍLIES EN ESPERA

Menys famílies en espera
L´adopció internacional ha caigut gairebé a la meitat a Tarragona

JORDI BARÓ - Tarragona - 01/05/2009

Una parella de Tarragona ha esgotat la paciència i ha desistit d´esperar un fill de la Xina, tot i renunciar a continuar per adoptar a l´estranger. El cas el posa en relleu la presidenta de l´Associació Mu Dan d´Amics de la Xina de Tarragona, Lydia Cintas, per qui el boom d´anar a buscar infants al país asiàtic ha anat a la baixa. "Molts pares han començat a tirar enrere", reconeix. La Xina no és un cas aïllat. En els últims cinc anys, les sol.licituds d´adopció internacional a Tarragona han caigut gairebé a la meitat, mentre que les nacionals han notat un lleuger ascens. Les causes són sobretot dues: els països d´origen dels nens han endurit les exigències a les famílies i els han prolongat l´espera per sobre dels tres anys. "Arriba un punt que desesperes i sents una mica d´angoixa", comenta Anna Olivella. Amb el seu marit fa més de trenta mesos que van començar els tràmits per adoptar a la Xina. És la segona vegada que passen pel mateix, ara també amb la responsabilitat de portar l´associació Adopchina a Tarragona, que assessora els futurs pares i els alleugereix l´espera amb xerrades i activitats. L´Anna jutja d´excessives algunes de les obligacions que imposa el govern xinès, com demanar estudis superiors als dos membres de la parella. Condicions com aquesta, més restrictives que temps enrere, van entrar en vigor fa dos anys, quan també es va establir que no s´acceptarien sol · licituds de famílies monoparentals.

El progrés econòmic de la Xina ha fet disminuir els menors que són orfes i també han augmentat les adopcions fetes pels mateixos ciutadans del país. "La Xina ha prés consciència de la infància del país", resumeix el director dels serveis territorials d'Acció Social i Ciutadania a Tarragona, Jordi Tous. El resultat és que el temps per resoldre un expedient ha passat de 9 mesos de mitjana a 2 anys i 9 mesos en l'actualitat. La Generalitat manté contactes amb el govern xinès què es redueixi. "S'està tancant l'aixeta", comenta Lydia Cintas, que afegeix que ara la gent s'ho pensa una mica més a l'hora d'iniciar els tràmits.

El director d'Acció Social fa extensiva aquesta situació a la majoria de països on fins ara se solia adoptar, on considera que s'estan "limitant molt les possibilitats". Com a contrapartida, el govern català treballa per poder rebre infants d'altres estats, com Bulgària, on des de fa unes setmanes s'hi poden tornar a tramitar sol.licituds, suspeses des del novembre de 2003. Tot i que l'espera i l'enduriment de les condicions són els inconvenients més habituals, Tous hi suma el factor econòmic, agreujat pel temps actual de dificultats. "La crisi no és la causa determinant, però sí una més", diu després de recordar que una adopció en un país estranger costa entre sis i trenta mil euros.

La davallada accentuada de l'adopció internacional no s'ha traduït en un augment similar de la nacional, que ha crescut però de forma moderada. Els temps d'espera d'una i altra acostumen a ser similars, i en els dos casos s'han de superar unes entrevistes a l'Institut Català de l'Adopció i la Infància per obtenir el certificat d'idoneïtat, un document expedit per la Generalitat imprescindible per poder adoptar. Els tràmits inclouen, per exemple, una trobada amb els futurs pares a casa, on es comprova que hi hagi suficient espai reservat pel fill. Un cop superada l'espera i amb un infant assignat l'adopció en la majoria de països estrangers acaba, però en la resta i en el cas dels infants nascuts a Catalunya no. El procés s'allarga bastant més perquè s'ha de passar primer per un període d'acolliment pre-adoptiu i fins al cap de mig any els pares no poden sol.licitar que se celebri el judici per obtenir l'adopció plena. No és fins llavors que es canvien els cognoms biològics del nen.

"No tens el 100 per cent de seguretat", reflexiona la Cristina, que fa 2 anys que va començar els tràmits i a qui han conscienciat que el procès es pot girar en contra a l'últim moment. En aquest cas, les reserves de viatjar sola a l'estranger i de no dominar l'idioma la van fer decantar per l'adopció nacional. En canvi, una mare de Tarragona que fa 3 mesos va anar al Kazakhstan a buscar la seva filla, va descartar aquesta opció perquè amb la legislació actual la jutja "pràcticament inexistent". Argumenta que la va rebutjar sobretot pel temps que s'ha d'esperar fins superar l'etapa d'acolliment.

La futura llei dels drets i les oportunitats dels infants i adolescència de la Generalitat ha d'obrir noves prespectives. "L'actual és molt biologista, preserva molt els drets dels progenitors; la que està en tràmits parlamentaris se centra més en els drets de l'infant", assegura Tous, convençut que el nou text escurçarà i simplificarà l'adopció a Catalunya. "La nostra prioritat és que els nens tinguin família", afegeix compromès amb què l'administració sigui capaç de facilitar els tràmits. La Pilar i el Joan van fer els primers passos per adoptar ara fa 10 anys i fins fa 2 no van tancar el procés, amb la Ragini i la Sílvia inscrites al llibre de família. Tan per la primera, que van anar a bsucar a l'Índia, com per a la segona, a l'hospital de la Vall d'Hebron, va caler un judici de custòdia passat un temps de tenir-les a casa. "Amb la Ragini al pricipi teníem un passaport hindú i vam haver d'esperar entre 2 i 3 anys fins que se celebrés aquí el judici, on no va caler que ens personéssim", comenta en Joan.

Mentrestant, la Cristina es troba a l'extrem oposat del procés. El sobre amb la resolució administrativa que l'autoritza a adoptar descansa a la vista. "Me'l miro cada dia", confessa. I relata una espera on s'esta "a cegues", sense cap informació sobre el desenllaç. El temps ha reforçat els seus desitjos. "Cada vegada estàs més convençut" es reafirma.

Mare en 2 dies

La calidesa de la primavera i el passeig en cotxet fins al parc han adormit el Jan, que no tarda en desvetllar-se i somriure a les mirades de la Susanna. "Te'l sents teu des del primer dia", comenta. Ara fa mig any des que una trucada la va sorprendre i la va convertir en mare al cap de poc.

"T'ho diuen i ja el tens en braços. El que la gent organitza en 9 mesos tu en 2 dies". El nen tot just havia acabat de néixer i els seus pares biològics hi van renunciar al mateix hospital. La Susanna, que és pedagoga i ha adoptat sense parella, havia fet la sol.licitud gairebé 3 anys enrera, i durant l'espera li havien fet una primera proposta que no va acceptar. "No treballava i a casa només hi entra un sou", comenta.

Decantar-se per adoptar un infant nascut aquí l'hi ha estalviat diners i desplaçaments. "També valoro conèixer tota la informació prèvia del nen". En contra hi juguen que el camí per tenir l'adopció plena és més llarg. "Saps que sempre hi ha una petita possibilitat que retorni amb la família biològica. Ho tinc present, però no m'angoixa". El Jan juga ara als seus braços.

Encara sense data

Creuar les portes de l'aeroport i respirar el retorn a casa és una imatge recurrent en els pensaments de la Gemma Capella, que hi veu el desenllaç a més de tres anys d'entrevistes, tràmits i espera. Per aquest moment fa poc ja hi havia data, el 21 d'aquest mes, però el procés es va truncar. El judici de custòdia a Addis Abeba, la capital d'Etiòpia, pel nen que els havien assignat no va sortir bé i hauran de tornar a esperar. Calculen que un 3 mesos.

La família d'aquesta regidora de l'Ajuntament d'Alforja, casada i amb dos fills biològics, ja havia assumit que en pocs dies viatjarien a l'estranger i tornarien sent un més. Fins i tot el rostre del nen penjava de la nevera i ocupa mòbils i ordinador.

El desig d'adoptar ha estat sempre latent en aquest matrimoni, però el primer pas formal el van fer el 2006. Un primer pagament d'uns 1.300€ va obrir més tard els tràmits d'adopció amb una associació amb seu a Barcelona. El procés els haurà costat us 8.500€, dels quals en podran recuperar una part amb subvencions, i el viatge calculen que els valdrà uns 9.000€.

Estic ok

2009-04-29T14:32:00.010+02:00

La veritat, alguns de vosaltres em dieu que m'animi i estic MOLT animada!!! He escrit el post anterior no perquè estigui desanimada, en absolut!, sinó perquè el dia 28 feia 9 mesos, una data especial en altres embarassos, que no especialment especial en el meu.

Però l'ànim ronda pels núvols!!! Cal que m'animi més? ;-)

Igualment aprecio les vostres paraules!

9 mesos

2009-04-28T23:16:00.006+02:00

9 mesos des que vam presentar la documentació a l'ICAA i uns quants més des que tot va sorgir i tot just sembla que acabem de començar a caminar...

"Etiopía es el país más bello del mundo"

2009-04-26T23:54:00.005+02:00

Una persona molt apreciada m'ha fet arribar el link de l'entrevista que surt al diari El Periódico al Jordi García Guitart, soci fundador de l'agència de viatges Terres Llunyanes especialitzada en viatges d'aventura. Realment el titular impacta.

Gràcies per pensar en mi des de l'altra banda del món!

Revista Viajeros

2009-04-24T17:47:00.012+02:00

La revista Viajeros ha tret en dues ocasions reportatges relacionats amb Etiòpia. El primer cop (al menys que jo en tingui constància) va ser a l'abril del 2006. En aquest número el reportatge duia per títol:

"Etiopía, el secreto mejor guardado"

Les riqueses naturals i humanes del sud etíop pertanyen com un gran secret només desvetllat als viatjers més intrèpids. Parcs nacionals, rius, salts d'aigua i llacs esquitxen la meitat de la geografia del pais proporcinant vida arreu. Les tribus que poblen aquest territori conviuen en harmonia, sense renunciar a les seves tradicions ancestrals i preservant la seva concepció del món, rituals, indumentària, pentinats i maquillatge. La seva acolorida apariència es fon els dies de mercat amb una frenètica activitat comercial. Etiòpia és un univers per descobrir.

La segona és d'aquest mes:

"Paisaje humano"

Etiòpia podria considerar-se el bressol de la humanitat i també del cristianisme. Un viatge a aquest país genera una sèrie de reflexions capaces d'alterar el nostre ritme de vida capitalista. Arrisca't a conèixer la bellesa dels seus paisatges i gents, al mateix temps que recorres el teu interior. No et deixarà indiferent.

Malgrat el nord està més desenvolupat turísticament, en els dos números d'aquestes revistes parlen de la zona sud del país. Si us fa gràcia la revista aneu al quiosc, que encara la tenen! (I... mamis vietnamites a la mateixa revista hi ha un reportatge del pais del vostres petits)

St Ghiorghis/St Jordi

2009-04-22T20:55:00.009+02:00

Molts països o grups de gent han triat un sant en particular i l'han fet patró. Per exemple, Sant Jordi és el patró d'entre d'altres llocs de Catalunya. A més, aquest és un dels sants més importants a Etiòpia, per això hi és representat en nombroses pintures, murals i també diverses esglèsies veneren aquest Sant destacant l'esglèsia cavada a la roca a Lalibela (Beta Ghiorghis).

A Catalunya, coincidint amb el dia del llibre és tradició que les enamorades regalin als seus enamorats un llibre i aquests alhora les corresponguin amb una rosa.

Feliç diada de St Jordi! Feliç dia de St Ghiorghis!

...7, 6...

2009-04-21T18:15:00.007+02:00

La Blanca m'ha fet arribar aquest desig tant africà. Mira que en tinc de teles africanes però aquesta no l'havia vist mai!! Què bé tenir-la! Muchas gracias guapa!

Des de ses Illes. Gràcies família pel desig, les teles i per la rapidesa!!! Aviat tindreu el meu no m'oblido!

Per tots els heu tingut un bon dia que segueixi així i pels qui no que aviat veieu la llum!!

"La vergüenza"

2009-04-17T21:37:00.015+02:00

Avui he vist a les notícies que s'inaugura el XXII festival de cinema de Málaga amb aquest llarg metratge: "La vergüenza" de David Planell.

"La vergüenza" transcorre un matí. El matí en que Pepe i Lucía, una parella d'uns trenta anys moderns i acomodats, han decidit comunicar a Jimena, la treballadora social, que la vida amb Manu és molt difícil; que no es fan amb el seu fill peruà adoptat de vuit anys; que els sis mesos que porten amb ell s'han acabat convertint en un infern; i que volen tornar-lo. Però una decisió d'aquestes característiques no es pren així com així. Una decisió així passa factura.

Intentaré veure-la!

Per cert, Mariajo MIL gràcies per passar-me el premi Symbelmine! M'alegra saber que comptes amb mi!

Objectiu 2010

2009-04-16T21:18:00.011+02:00

El passat 2 d'abril vam rebre la tan esperada carta on se'ns comunicava la idoneïtat. D'aleshores ençà sembla que el procés s'ha mogut, passet a passet anem fent camí. Ja tenim ECAI. I per fi tenim data de signatura. La data és llunyana en el temps, però el fet de tenir-la ens dona tranquil.litat i alegria.

La foto l'ha fet el teu tiet i l'ha titulat "Pensant en tu".

Coses de la vida

2009-04-13T14:10:00.005+02:00

La setmana passada em va passar un d'aquells fets curiosos. M'explico. Estava de vancances i com acostumo en aquests casos faig les coses més lent del normal, quan per fi vaig ser capaç de sortir de casa, ja quasi era l'hora de tancar les botigues, així que vam enfilar carrer amunt per anar a fer un encàrrec que urgia, però precisament abans d'arribar al nostre destí, malgrat anar amb el temps ben just, li vaig dir al meu company que entréssim a la botiga d'Intermon Oxfam (no hi havia entrat mai, ho confeso). Un cop allà vaig estar tafanejant contes, llibres i demés artilugis procedents del comerç just, fins que vaig topar amb la única cosa que hi havia a la botiga de procedència etíop, el tant conegut café d'Etiòpia. Així que, malgrat jo no prenc café, va ser impossible contenir l'impuls consumista i el vaig comprar. (Se que algú que aprecio se'l beurà ben de gust)
Quina va ser la meva sorpresa quan a l'arribar a casa em vaig trobar a la bústia el desig de la Mònica on m'explicava:

LA LLEGENDA DEL CAFÉ

Cap a l'any 600 va viure a Etiòpia un pastor anomenat Kaldi. Un dia, mentre tenia cura del seu ramat de cabres va notar que els animals desenvolupaven una conducta estranya. Anaven i venien nerviosament, pujaven i baixaven en un estat de neguit que seguí durant el camí de tornada i va persistir tota la nit. No fou fins l'endemà que el ramat es va calmar. Llavors sortiren a noves zones de pastura, unes cireres temptadores van fer parar les cabres, en aquell moment després de tastar-les els animals es van neguitejar un altre cop igual que el dia anterior. Kaldi va tastar amb cautela un d'aquests fruits. Va ser en aquell moment que es va adonar que aquells fruits no eren cireres, el sabor no era tan agradable, però va notar que ja no se sentia tant cansat i que la son havia desaparegut.

Kaldi es va dirigir cap a un monestir proper i va deixar les cabres a càrrec dels monjos mentre ell mostrava unes rames de la planta a l'abad. Van posar els fruits a bullir i un cop bullit van tastar el caldo però el sabor no els agradà gens, hi tiraren les restes del fruit i el caldo al foc, al torrar-se va despendre un l'aroma deliciós. Per aquest motiu van torrar els fruits vermells i els van bullir de nou, els monjos van acudir a la cuina en sentir l'agradable aroma que provenia de la cuina.

Així va nèixer el café, d'Etiòpia al món, tastat per unes cabres, descobert per un pastor, torrat per un abad, celebrat per uns monjos, que mai haguessin imaginat que el aquell sabor es prollongaria per segles i viatjaria fronteres enllà.

Aquesta és la llegenda més coneguda sobre l'orígen del café si ve n'hi ha d'altres que us explicaré més endavant per si no es coneixeu.

I és que la vida està plena d'agradables o curioses coincidències.

...9, 8...

2009-04-12T17:29:00.007+02:00

La Mónica ens ha enviat un desig que conté la llegenda del café i una tela d'allò més divertida.

L'Astrid m'ha fet arribar aquest altre desig per algú molt especial.

Premi Symbelmine

2009-04-12T16:31:00.007+02:00

L'Anna del fil vermell em fa arribar el premi Symbelmine o no m'oblidis. Moltíssimes gràcies pel detall i, no, no t'oblidaré!

Tampoc m'oblido de:

La Bego de El viaje de la adopción, perquè aquests dies ha fet realitat el seu somni i jo, des de la distància, me'n alegro MOLT.

Ni de L'Anabel de Nena espera, perquè entre altres moltes coses, gràcies al teu blog conec la filla que tens i m'encanta!

La veritat passaria també el premi a qualsevol de les que teniu blogs sobre adopció, però moltes ja el teniu, per tant, si algú creu que se'l mereix i ningú li ha passat, doncs que l'agafi!

Se suposa que un cop amb el premi entre mans heu de:

-Triar blogs o espais web que per la seva qualitat, afinitat o qualsevol raó han aconseguit establir un vincle que desitjo reforçar i premiar amb un "no m'oblidis" i enllaçar-ho al meu blog.
-Escriure un post ensenyant el premi, anomenar el blog o web que me l'ha regalat i notificar a qui jo trio.
-Exhibir el premi al meu blog.

Jo ja ho he fet! Ara us toca a vosaltres!

...10...

2009-04-08T11:23:00.002+02:00

Desig per tu, marronet@, per la teva vànova i pel teu àlbum que amb aportacions com aquesta quedarà una xulada!
Quin detall!!! Em va encantar la sorpresa!

Companys de camí, gràcies per ser-hi!

2009-04-07T15:21:00.002+02:00

Sílvia, Laura, Sylvi, Beatriz, Mar, Cristina y Diego, Far de la banya, Mariajo, Puri, Sonia, Gloria, Elén, Pili, Anna, Noella, Nür, Mercè, Tondo Rotondo, Emma, Fàtima, Anabel, Cèsar Llamborda, Isabel, Emi i a tots els que em deixo gràcies per les vostres paraules, per fer-me el camí més planer i per estar-hi a les dures i a les madures!

I a tu Bego disfruta al 1000% els teus dies Etiòpia!!! T'esperem a la tornada!!!

...11...

2009-04-06T23:28:00.005+02:00

La veritat m'encantava obrir el blog i veure el post Ara sí que sí, IDONIS! en primer pla i es que aquest esglaó ha costat tant de pujar que m'he estat, i estic encara, disfrutant del moment i pensant en poques coses més.
Ja fa uns dies que vaig rebre aquesta tela tan currada de la meva GRAN amiga. Aprecio molt l'esforç i el detall... Saps que m'encanten els gatets i t'has passat una bona estona bordant-los. Penso que aquest desig tant especial que ve d'algú tant especial és una bon motiu per canviar de post i posar la vista més enllà!

Ara sí que SÍ!!! IDONIS

2009-04-02T18:42:00.009+02:00

Avui fa vuit mesos i cinc dies que ens vam decidir a iniciar el viatge que ens durà cap a tu. És ara però quan el viatge començarà de debó, perquè SÍ!!! per fi puc cridar als 4 vents que SOM IDONIS!!!

Imagino que totes les famílies el dia que reben la còpia del certificat és un dia especial, en el nostre cas ho ha estat també i MOLT. Suposo que els que m'heu anat seguint sabreu que hem tingut un retard, ja que, a Catalunya se suposa que has de rebre la resolució en un periode de 6 mesos, però en el nostre cas no ha estat així...

Tres dies abans que es complissim els 6 mesos, i quan miràvem la bústia amb una combinació de nerviosisme i il.lusió, vam rebre una trucada on se'ns deia que haviem de tornar a passar entrevistes, ja que el comité volia saber més de nosaltres. Aquest cop va ser molt dur, passar d'estar esperant el certificat a no saber si el rebràs mai, us asseguro que no li desitjo a ningú. Sentiment de culpa, d'haver estat content abans d'hora i un matxambrat d'altres sentiments no massa positius. Tot perquè, malgrat el nostre informe havia estat positiu des del principi, som uns bitxets raros i no som el ""prototip"" de família adoptant.

Malgrat el mal tràngul que hem hagut de passar, n'hem tret coses positives també. La primera cosa ha estat el tracte que hem rebut per part de les psicòlogues.
Per altra banda, penso que qui no viu el procés d'adopció en les pròpies carns és difícil que puguin entendre com ens sentim en cada moment, malgrat això hi ha hagut gent (poqueta, els que mai fallen, tot sigui dit)que han estat amb nosaltres en tot moment. Així que, Llamborda, Rovi, les de "l'equip de bàsket", petitons, Susi i Laura (a tu també et compto!!). Va per vosaltres un agraiment i un petó de cor!
Altres encara ho esteu paint, però se que no em fallareu. I pels que d'aquí en endavant ens recolzareu, ho se. Us necessito!!!

Ara comença el viatge de debó, ja som dintre el vaixell! o comença la muntanya russa? Sigui com sigui em sento bé, MOLT BÉ!!!!

La foto l'ha fet el teu tiet i l'ha titulat "El viatge".

...12...

2009-03-30T21:17:00.004+02:00

El desig numero 12 és d'aquells que toca ben endins. D'aquells que no poden faltar i que saps que no faltaran. Ve del cercle més íntim i estimat! Família ja sabeu que sempre us agrairem el recolzament que dia a dia ens heu donat i en especial el que sentim des que aquest procés ha començat. Sense vosaltres tot seria molt més difícil.

...13...

2009-03-29T15:36:00.004+02:00

L'Helena, la Mei, la Sira i la seva família ens han fet arribar un carteta ben especial! És una carta d'agraiment acompanyada d'uns dibuixos de l'Helena d'allò més macos!!! Malgrat no és ben bé un desig, com que la carta va carregada de bon rotllet, bones vibracions i duu una tela, doncs serà el número 87! Petonets nenes i gràcies per fer-me tan guapaaaa!!!! (i es que la del dibuix sóc jo) :-)

...16, 15, 14...

2009-03-29T15:21:00.010+02:00

Tres desitjets que venen de part de la teva família. Els teus avis, els teus tiets i els teus tiets-avis et fan arribar unes targetes plenes de bons sentiments.

Muchas gracias familia por estar ahí cuando se os pide! Muchos besitos y los mejores deseos para vosotros también!!!

...21, 20, 19, 17...

2009-03-23T21:43:00.010+01:00

Desitjets fantàstics de part de l'Allison dels USA. Thanks a lot!!!

També dels USA la Vicki S. m'envia una tela que m'encanta i un desig. Thank you! I love it!

Originalitat a tope de part de la Yvette d'USA. És una estrella teixida fil a fil! Wow! It's so nice an orginal! Thanks!!!

Desitjos de part de la Isabel i família! És el segon desig vostre que rebo i m'ha fet molta ilu, de debó, encara que no calia...

De dies n'hi ha de tots colors, avui no ha estat un dia feliç precisament. La meva GRAN amiga està patint la mort un èsser estimat i això em fa sentir ben trista. Però la vida, encara que dura, et regala també detalls, moments que valen la pena. Espero que aquests moments arribin aviat als que avui no ho passeu bé, especialment a tu. T'estimo MOLT guapa!

Plou i fa sol!!!

2009-03-17T18:42:00.012+01:00

Continuen plovent desitjos de totes les bandes del món!

Aquest arriba des de USA de part de la Sue.

Sue, thanks a lot for your interest, your warm wish and I really love the fabric!!

Desig que ve del Québec de part de la Lydie. Mille merci!!!

Des de Madrid ens han arribat aquestes teles tant animades junt amb uns desitjets de part de la M. Ángeles. Muchas gracias!

També de molt lluny arriben els desitjos del grup d'amigues del Québec Danielle, Anik i Sylvie, elles m'han fet arribar uns desitjets d'arreu del món, de la Xina, d'Egipte, de Bèlgica, la Índia...

...del Camerún i d'Escòcia. Merci beaucoup!

Plouen desitjos i porto el solet dintre!!! Estic aprenent tantes coses en aquest camí!!!

...31, 30, 29, 28, 27, 26, 25, 24, 23, 22!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Per cert, a totes les mames i papes de xocolata, i a qui li pugui interessar, diumenge dia 22 al programa de TV3 30 minuts faran un reportatge titulat Adicctes a l'ajuda, on sembla ser que tractaran el tema de l'ajuda humanitària al continent africà.

Sí! un dia per recordar

2009-03-16T19:35:00.009+01:00

Per fi hem rebut la trucada tant desitjada des de feia tantes setmanes. Les notícies han estat MOLT BONES! Ben aviat us en faré 5 cèntims i trencaré el silenci.

Sí, puc!

2009-03-14T15:50:00.006+01:00

Si fa quatre mesos algú m'hagués dit que jo faria això no me l'hagués pas cregut! Jo mai havia cosit ni un botó!!! Però un bon dia vaig "ensopegar" amb el bloc de la Laura, vaig llegir sobre les vànoves Bai Jia Bei, i em vaig animar a començar l'intercanvi de desitjos i teles. Cap ganes tenia jo de posar-me a cosir, per això, vaig preguntar si algun familiar o amic m'ho faria i no vaig trobar cap voluntari (i ho entenc!)
Per tant, vaig decidir anar a classes, però com que no les tenia totes de si seria o no capaç d'unir 2 trossos de roba, vaig decidir començar alguna cosa petita, per si de cas. He fet un camí de taula, i n'estic molt orgullosa, no perquè sigui res fora del normal sino perquè l'he fet jo, i no sabia que n'era capaç!!!
A més, penso que indirectament és la primera cosa que he fet per tu i això m'omple d'alegria.

...41, 40, 39, 38, 37, 36, 35, 34, 33, 32!!!

2009-03-10T21:16:00.012+01:00

Poc a poc el cobrellit Bai Jia Bei va passant de ser un projecte a ser una realitat. Ja he escollit el disseny, senzillet ja que serà el meu segon projecte patchwork, i cada vegada queda menys per arribar al 100 desitjos. Els de la família que no heu participat i voleu fer-ho espavileu sino no entrareu! Només ens queden 2 tires per montar!

Desitjos de part de la Elén de Polop, de la Rocío de Sevilla i de la MB dels Països Baixos.

4 desitjos des de Bèlgica!!! Noella, merci beaucoup pour tout! Tu me transmets bonne onde!

La Mercedes i el Alfredo han col.laborat, m'encanta.

De part de la Nathalie des de Canadà, preciós!

L'Esther de Málaga ens envia una tela d'estil oriental i un desig molt maco!

Moltes gràcies a tots i totes per fer que el projecte cada cop sigui més real. Només ens en queden 32! I un dia menys per saber alguna cosa!

Percepcions

2009-03-09T23:03:00.009+01:00

A l'últim post us vaig parlar de la revista Familias, siglo XXI. Vaig escriure que hi ha alguna coseta que he llegit que no acabo d'entendre, segurament perquè estic espesa o potser per algún altre motiu, no ho sé. Com que algunes de vosaltres m'heu demanat de què es tractava, doncs us ho escric per a veure si m'ajudeu a entendre-ho o voleu dir la vostra.

El títol de l'article és: ¿Quiénes son los veradaderos padres?

Un hijo sólo tiene unos padres dados por la Naturaleza, por la Vida y por el Destino; a partir de aquí, los demás padres que tenga (adoptivos, de acogida, legales, tutores, etc.) siempre serán representantes de los padres biológicos.

En certa manera, me'n faig la idea del que el David Solá, Psicòleg Clínic, vol dir. Però a cas els pares adoptius no són també donats per la Vida i pel Destí?
Fins a quin punt m'he de sentir representant dels pares biològics?
En teniu una opinió al respecte? Com ho veieu?

Familias, siglo XXI

2009-03-07T22:12:00.009+01:00

Avui hem sortit a donar un tomb, i com moltes vegades fem, hem entrat al quiosc a donar un cop d'ull a les revistes de viatges. Bàsicament per dos motius, primer per si per una casualitat de la vida en trobo alguna que parli d'Etiòpia (que fins a dia d'avui no hem tingut massa sort, només he aconseguit la d'Altaïr)(També em fixo en Costa d'Ivori, China... per avisar a les companyes de camí!) i l'altre motiu perquè m'encanta viatjar en cos i en ànima, llavors quan no puc fer-ho doncs llegeixo o miro fotos i el meu cap fa "escapades".
Quan ja estava a punt de sortir del comerç, m'ha cridat l'atenció un llibre que rondava per allí on hi deia Antoñita, i clar, com que el petit de la casa (el gat) es diu Antoñito doncs me l'he mirat. Acte seguit, he vist que just a sota d'aquest llibre hi havia una revista, que mai no havia vist, de fet normal, ja que és el primer número. La revista en qüestió es diu Familias, Siglo XXI, en ella tracten diversos temes com l'adopció internacional, els reptes de les famílies interétniques, ètica i adopció així com una entrevista a l'Asha Miró on parla de la seva infància i de la seva família entre d'altres coses.

He de confessar que en aquesta revista he llegit alguna cosa que no acabo d'entendre, però igualment em sembla que està prou bé.

...43, 42...

2009-03-03T23:30:00.006+01:00

L'altre dia pensava que últimament no penjava res massa interessant al bloc, ja que de fet, el nostre procés sembla que estigui parat, perquè suposo que es mou però, jo no veig... Llavors, pensant-ho bé, crec que si que hi poso cosetes perquè per mi rebre desitjos i poder-los compartir és prou interessant!

Aquests arriben de molt lluny són de part de la Deb, l'Ed i la Tricia d'Estats Units.
Moltes gràcies!!!

Només ens en queden... txan, taxan 42!!!!

Avui ja he rentat els retallets i demà començo a planificar la teva vànova!!

Silenci?

2009-02-25T21:34:00.007+01:00

Em sento ben estranya. Jo sóc una persona que malgrat ser bastant tímida m'agrada explicar les meves coses i normalment no tinc secrets ni coses que em molesti compartir amb els demés. Per aquest motiu em sento ben estranya, ja que per una banda tinc ganes de cridar als quatre vents tot allò que em passa pel cap, però per l'altre banda vull ser prudent, per no poder-me'n arrepentir més endavant...
Així que, de moment, encara que em costi, em mantidré en silenci. Espero trencar-lo ben aviat i quedar més lleugera. Mentres tant, necessito molta energia positiva perquè se que en els propers dies sabré alguna cosa sobre el nostre futur, sobre el teu futur.

45, 44!

2009-02-25T21:16:00.006+01:00

44 són els desitjos que ens falten fins arribar als 100 que mana la tradició.

Aquesta vegada han arribat des de Barcelona i Vinarós. Gràcies Eva, Simona i Macarena!!!

49, 48, 47, 46!

2009-02-17T18:40:00.012+01:00

Continuen passant els dies, no tenim cap noticia, bé, sí alguna noticia hem tingut, tot continua el seu curs i, per tant, continuem esperant.
També espero desitjos, molts d'ells ja han arribat, altres acaben de fer-ho i altres de ben segur ho faran!
Aquí us mostro els últims de la meva col.leció més preciada!

Des de Barcelona, de part de la Mari Carmen.

De la Mar del blog del Semay-lij.

De l'Anna del blog el Fil vermell.

De part de la Beatriz de Valladolid.

Moltíssimes gràcies per tots els desitjos tan currats que m'heu fet arribar. Gràcies a tots i totes només ens en queden 46!!!!

Merci per llegir i per aguantar-me els meus rotllos...

Esperar

2009-02-11T22:57:00.008+01:00

Esperar:
(Segons el diccionari de la llengua catalana de l'enciclopèdia catalana.)

Creure que serà realitat una cosa bona, convenient, etc, o, més rarament, dolenta, inconvenient, etc, tenir confiança d'aconseguir alguna cosa.

Desitjar que sigui realitat alguna cosa.

Restar en un lloc, diferir una acció, fins l'arribada d'algú o d'alguna cosa.

Esperar un fill estar embarassada.

(Segons jo mateixa...)

Esperar:

Creure que serà realitat una cosa bona, convenient, etc, tenir confiança d'aconseguir alguna cosa.

Restar en un lloc, fins la teva arribada.

Esperar un fill estar embarassada de cos i/o ÀNIMA.

Serà que estic equivocada?

Contiunua la pluja (2a part)

2009-02-11T21:41:00.013+01:00

Aquests dies d'espera abans de saber si realment hi haurà l'espera... hem anat rebent uns quants desitjets més que ajuden a passar millor els dies.

Des de les fantàstiques illes Canàries la Yolanda i família ens fan arribar un bonic desig. M.José i Pilar, des d'Andalusia i Catalunya, aprecio els vostres desitjos i el que els acompanya.

Dos d'ells de part de la Paloma del Rincón de la Victoria i l'altre ve d'Alacant de la mà de la Natàlia. M'encanten!

MOLTES GRÀCIES A TOTS I TOTES!!!!

Encara no tinc noticies per explicar però mentre espero vaig comptant 55, 54, 53, 52, 51, 50!!!!

La meva "apassionant" vida

2009-02-06T22:38:00.007+01:00

Aquests últims dies de la setmana haviem de rebre una trucada important que encara no hem rebut, així que els ànims segueixen una mica, bastant per terra...

Només dir-vos que el més "apassionant" que m'ha passat en les últimes 24 hores ha estat quedar-me 50 minuts tancada en un ascensor, sí, en el mateix ascensor que fa uns dies es va empassar el comandament tan exclusiu de la feina! Però se suposa que he de veure la part positiva de les coses, no? Doncs... ho intentaré, he tingut gairebé una horeta per conèixer millor les persones que s'han quedat atrapades amb mi, que per sort ens ho hem pres amb molt bon humor i no hi ha hagut cap atac de pànic... pitjor hagués estat si m'hagués quedat sola!

Avui m'he incorporat tard a la feina amb una bona excusa, no creieu? Però, per si de cas, m'estalviaré pujar-hi en una temporada! A veure si comencem setmana amb millor peu! Ho necessito!

En la meva memòria

2009-02-04T21:34:00.003+01:00

Fa molt temps vaig veure un reportatge que em va quedar gravat a la memòria i mai he pogut ni volgut oblidar.

Convivint amb la fam és el seu títol. El protagonitza un periodista de Sierra Leone de nom Sorious Samura. Ell va voler comprovar com és realment la vida de la gent que passa gana. Es va instal.lar en un poblet remot d'Etiòpia, lluny de l'ajuda de l'ONU i de la majoria d'organitzacions no governamentals, i durant un mes va viure en una cabana portant la mateixa vida que la gent que l'havia acollit.

Només arribar al poble, Samura va tenir una sorpresa desagradable: alguns veïns el van rebutjar perquè el van prendre pel dimoni. Segons la tradició ortodoxa etiòpica, el dimoni és un personatge més negre que els mateixos etíops, i Samura ho és.

Samura aviat va entrar en la rutina del poble. L'esforç de pujar a treballar als camps cada dia com els etíops el deixava esgotat. Malgrat que el clima els ha fallat moltes vegades, la gent del poble sempre té l'esperança que la pròxima collita els donarà el menjar que necessiten desesperadament.

Samura vivia amb una família que en pocs dies va consumir les escasses provisions que el govern els havia donat per dos mesos. El pare, la mare, els cinc fills i Samura van haver de sobreviure a base d'una herba que ells anomenen "col silvestre". Un home adult hauria de menjar tota una habitació plena de col silvestre per satisfer les necessitats nutricionals diàries, però la planta, malgrat que no es digereix bé, omple la panxa d'aquella gent.

Durant l'estada, Samura va conèixer uns joves que estudiaven en un seminari, però que havien de demanar menjar i caritat per poder-se pagar els estudis, i els va seguir per diversos pobles.

Com podem esperar que Àfrica es desenvolupi, si tants africans han de lluitar cada dia, simplement, per sobreviure.

He tret aquesta informació de la web de TV3, si ve el reportatge no s'hi pot veure.
Imagino que molts de vosaltres ja l'haureu vist però per qui no el conegui, al youtube en surten fragments, també es pot comprar a la web:

Continua la pluja!

2009-02-03T22:10:00.012+01:00

El sentiments no varien... trista però esperançada, nerviosa però positiva... Tampoc ha variat el degoteig de desitjos que sempre fan que una se senti una miqueta millor.

Per mi tots són igual d'importants, la vànova no seria possible sense tots ells, ara bé, n'hi ha alguns que sigui pel dia que arriben, sigui pel que diuen, per com una se sent mentre els llegeix o per la persona qui t'ho envia, es fan més significatius.

L'altre dia vaig rebre una trucada que va donar un tomb a la nostra situació respecte a tu... em vaig sentir molt malament, em va caure el món als peus. Fins i tot, vaig pensar en la tan anomenada muntanya russa, però com vaig poder caure tant en picat, quan mai he estat dalt de tot? Sigui com sigui un dels desitjos em va tocar la fibra perquè el vaig llegir just després de la trucada en qüestió.

Cuando estéis contentos, mirad en el fondo del corazón y encontraréis que es solamente lo que os produjo dolor, lo que os da alegría.
Khalil Gibran

Amb aquestes coses m'aferro.

Desitjos de la Purificació de Granollers, del Javi i la Almudena de La Rioja, de la Marta de Madrid i de la Laura i el Vicente de Barcelona.

De part de la Silvia Martí de Riba-Roja, de la Begoña i l'Óscar de Vigo i la Victoria de Cabanillas.

Aquests venen de Madrid i de Mutila Alta, de part de l'Ana i la Viviana.

I aquest de Tenerife de la mà de la Tere.

Moltes gràcies a tots i totes! Ara me'n queden menys... 65, 64, 63, 62, 61, 60, 59, 58, 57, 56!!!

Plouen desitjos!

2009-01-30T22:10:00.013+01:00

Després dels imprevistos, que espero algun dia poder explicar com una anècdota i prou (ai! tant de bo!), continuo sentint una coseta dintre meu que no em fa sentir bé, però penso que he de pensar en positiu o almenys intentar-ho...
He de dir que aquests dies he rebut molts, moltíssims desitjos, que aquesta pluja m'ajuda a mitigar les flames que em ronden per dintre i em fan sentir una miqueta millor!
Aquí us en deixo una mostra, però n'he rebut uns quants més que aniré compartint amb vosatres ben aviat!

Desitjos de part de la Pili de Castellbisbal.

Del Carlos i la Marian de Sevilla.

Aquest és del Alberto de Málaga

Un parell arriben de part de l'Ana M. de A Coruña.

Moltes gràcies a tots per les boniques paraules, les teles precioses i pel vostre temps i dedicació!

Ens en queden 66!

Tinc poques paraules

2009-01-29T00:03:00.010+01:00

Jo no em considero una persona supersticiosa en absolut. De vegades, però, em sembla que hi ha coses que si potser no hagués fet o hagués dit podrien haver canviat el destí del que m'envolta. No se si m'explico... Des de fa uns dies tinc aquesta sensació.

El passat dia 8 de gener publico un post amb el títol: "De color de rosa", dies després un altre amb el títol: "Don't worry be happy", més endavant escric: QUEDA UNA SEMANA MENYS PELS GRANS DIES QUE ESTAN PER ARRIBAR!! Doncs la veritat, ara sento que vaig presumir de positivitat i sembla que d'aleshores ençà les coses es torcen i no surten segons el previst. Sincerament, no em sento amb forces d'explicar massa cosa més, però crec que en aquest procés tant bonic que a molts ens portarà a trobar-nos amb els nostres fills cal ser prudents, potser jo no ho he sigut i arrel d'això sorgeixen les primeres dificultats.

Diluvi de desitjos!!!

2009-01-25T21:00:00.012+01:00

Aquests últims dies la bústia ha estat ben atrafegada, he rebut multitud de desitjos carregats de bones vibracions i precioses teles. Moltes gràcies a tots!!!

Desitjos de part del Víctor, la Carolina de Cantabria i de la Nazareth de Tenerife.

Aquests són de part de la Silvia, el Mario d'Alacant i la Montse, l'Àngel i l'Adrià de Girona.

Anna, Marc i Tomeu m'han agradat molt les vostres paraules.

De part de la Yoly de Orense.

La Lourdes des de Gran Canaria i la Olga des de Roquetes m'envien aquests desitjos tan macos.

I l'últim desig del diluvi l'envia la Cristina de Menorca, quantes teles i que boniques!

Cada vegada ens en falten menys... 81, 80, 79, 78, 77, 76, 75, 74, i 73!!! Només ens en queden 73.

Blanc sobre negre, o negre sobre blanc?

2009-01-23T00:04:00.001+01:00

Mentre anava escribint el post anterior he vist aquest miniprograma de TV3 anomenat "Tot un món". Si teniu 6 minuts i enteneu el català doncs... pot ser interessant... o no?
Tot un món: Blanc sobre negre

Ocupant el temps

2009-01-22T21:36:00.015+01:00

Tant he ocupat el temps aquest dies que encara que el meu ordinador hagués funcionat a la perfecció, que no és el cas, no hagués tingut temps per ell. I és que entre la feina, obligacions del dia a dia, llegir, cuidar-me, cuidar-lo, preparar desitjos i la cosimenta... No dono per més!

Fa tres setmanes vaig començar un curs de patchwork, bàsicament per dos motius. Per una banda, perquè no vaig trobar cap voluntari/a perquè em cosís la vànova (ho entenc perfectament!) Llavors vaig pensar, si ho he de fer jo... millor que m'hi posi JA, almenys si vull aconseguir-ho abans que arribi el peque a casa... sííí, se que falta, i molt!! però com que sóc molt patata cosint, i una vànova és gran, molt gran... millor prendre-m'ho amb temps. Per altra banda, creia que seria una mena de teràpia i que em relaxaria, però... no em relaxa GENS! De totes formes estic contenta perquè ja he fet dues figures, que per cert, m'han quedat prou bé i veig que sí, que sóc capaç de cosir i que tant mala costurera tampoc sóc! (només una mica, jajaja). M'hagués agradat ensenyar-vos els meus avanços en el patchwork però per problemes tècnics amb l'ordinador no puc transferir les fotos... així que haurà d'esperar...

Malgrat estar ben ocupada encara em queda temps per pensar quin serà el dia que ens arribarà el "passaport" cap a tu!

Veteranes, la setmana que ve farà 6 mesos del nostre registre a l'ICAA, pot ser que s'allargui més l'arribada del certificat? Digueu-me que NO!

Don't worry be happy :-)

2009-01-17T00:17:00.017+01:00

Una altra semana que va arribant a la fi sense cap novetat, però jo em sento bé. Malgrat que en aquests dies no tot ha estat positiu. (Voldria explicar-vos totes les coses negatives amb pèls i senyals, em desahogaria, però com que són coses prou desagradables millor us n'estalvio unes quantes...) Així que resumeixo... He perdut el comandament a distància d'un aparell de la feina bastant car pel forat de l'ascensor, és dificil, no? però us asseguro que POSSIBLE!. El meu ordinador ha passat a millor vida i ara he d'operar a través d'un ordinador alié a mi que té el teclat ben desconfigurat, entre d'altres moltes mancances, i he hagut d'esbrinar a què correspon cada tecla...
No tenim, ENCARA, el tan ansiat certificat d'idonietat a les mans.
Malgrat tot això i més, em sento bé, i perquè? doncs no ho sé, no tot ha estat negatiu...
A la feina no m'han "renyat" per la pérdua del comandament, que ja és d'agraïr tal com està "el patio" en altres llocs. Tinc un ordinador plan B, que sempre és millor que res i, almenys, em permet explicar-vos les meves batalletes. Estic contenta ja que quasi li roben el cotxet al meu nebodet davant els meus nasos, però he pogut frenar al lladre! (Qué fort! eh? Vigileu els cotxets sencers, que ara els bolsos, carteres i mòbils ja no es porten, o si?!!) He tingut pluja de desitjos. El bloc ha sobrepassat les 2000 visites i... QUEDA UNA SEMANA MENYS PELS GRANS DIES QUE ESTAN PER ARRIBAR!!
Serà que, entre mil raons més, em sento prou bé perquè de tant en tant, sona dintre meu la cançó aquella de fa així:
"...In every life we have some trouble
When you worry you make it double
Don't worry, be happy..."

M'encanta la pluja!

2009-01-15T19:05:00.011+01:00

M'encanta la pluja!!! ... de desitjos, és clar! Entre ahir i avui he rebut 5 desitjos, quina alegria!
La Mónica i l'Enrique d'Ariza m'han fet arribar uns paraules molt tendres acompanyades d'una tela amb bèsties fantàstica.
La Carmen de Madrid m'envia una tarja i unes teles XULÍSSIMES!!!!

La Mar de Cambre i a seva família s'ensumaven la meva passió pels gats i clar... M'han encantat tots els gatets que han acompanyat el desig!
El Toño, la Beatriz i el Sergio de Valladolid sense saber-ho m'han fet arribar un desig i una tela on surt una Vespa, la meva moto preferida!! No se si serà casualitat o alguna d'aquelles coses curioses que passen de tant en tant. Família tant de bo el somnis es facin realitat, TANT DE BO!
La Núria i el Rogelio de Barcelona, a igual que molts de nosaltres, tenen el cor embarassat com una carbassa, i li desitjen al nostre Marronet moltes cosetes bones!!!
A tots els que heu participat en aquesta pluja de desitjos MOLTES, però que MOLTES GRÀCIES de tot cor!!!

...87, 85, 84, 83, 82!!!

Merci Isabel per la part que et toca!

Etiòpia pel gust

2009-01-11T18:40:00.002+01:00

Per poc que poguem cada dia intentem conèixer alguna cosa nova sobre el país de naixement del nostre petitet@, sobre l'adopció en sí, altres experiències, etc. Fins ara, sempre ho havíem fet, bé llegint llibres, revistes, a través de reportatges de televisió, parlant amb altres persones o mitjançant internet. Ahir, però, vam voler fer-ho de forma diferent. Etiòpia a través de la gastronomia. De fet, ja havia llegit una mica sobre el tema, però no és ben bé igual llegir sobre menjars, com menjar-se'ls, no creieu?. Per això vam anar al RESTAURANT ABISSÍNIA de Barcelona (sembla ser que es l'únic restaurant etíop en centenars de km a la rodona). He de confessar, que jo sóc molt tiquismiquis amb el menjar i quan dic molt és MOLT, vaig anar-hi ben esmorzada, no fos cas... Però, només entrar, la sensació va ser molt agradable ja que la decoració del local és molt especial i, a més, el restaurant feia molt bona olor, no sé si a alguna espècie, a un conjunt d'elles o bé a algun ambientador natural, no ho sé, però mmmm! boníssima. Mentre anàvem decidint què menjaríem, escoltàvem música etíop que no ens va deixar d'acompanyar fins al final del nostre àpat. Per fi, ens vam deixar aconsellar per un dels nois que ens va suggerir, el menú de carn, el vegetarià i per acabar uns tes. Ens ho van servir amb la famosa "injera", i quina va ser la meva sorpresa quan al tastar-la la vaig trobar boníssima, jo, la "tiquis"! Així que, ens ho vam menjar molt de gust tot. Nosaltres hi tornarem i a vosaltres us el recomano!

"COMER JUNTOS CON LAS MANOS Y DE UN MISMO PLATO ESTABLECE UN VÍNCULO DE UNIÓN, UN PACTO DE PAZ ENTRE LOS INDIVIDUOS."
Per Raymond Johnson a Orígenes

87, quina bona ratxa!

2009-01-10T22:20:00.003+01:00

Aquest és un desig que esperava amb ganes perquè ve de part d'una blogger ben especial. Laura, gràcies per TOT, la tela, el desig, la sorpreseta, per sense voler-ho introduir-me en aquest món i sobretot per les teves paraules! Mil gràcies!!!

De color de rosa

2009-01-08T18:30:00.010+01:00

Avui ha estat el dia de la reincorporació a la feina després d'unes merescudes vacances, i al contrari del que seria normal, estic més feliç que un anís. Penso que això és anar al revés del món i, és més, al revés de mi mateixa perquè malgrat la meva feina m'agrada... a casa, sense fer res o fent el que a un li agrada, s'està MOLT bé! Aquesta vegada ha estat diferent però... em sembla que feia masses dies que estava donant-li tombs al cap... i això no fa bé... així que 100% ocupada unes quantes hores al dia fa que, almenys avui, ho vegi tot de color de rosa.

88, només 88!

2009-01-08T18:07:00.006+01:00

Però quines teles més maques i quins desitjos... que contenta que estic!!! Gràcies Beatriz!!!

...89... Iuju!!

2009-01-07T14:46:00.006+01:00

De mica en mica s'omple la pica! Avui he rebut el desig de la Carmen de Bizkaia. Simplement M'ENCANTA! Eskerrik asko!!!

...91, 90...

2009-01-06T21:06:00.004+01:00

Els avis també pensen en tu... i, ahir, nit de reis, et van fer arribar els seus bons desitjos. Va ser també un regal per mi, el millor. Petitet, encara que el camí serà llarg, cada vegada queda una miqueta menys per recórrer, tant amb la vànova, com perquè ens trobem!

No puc dir ni MU

2009-01-04T19:26:00.005+01:00

Des de fa uns dies que em limito a llegir els vostres blocs i he deixat el meu "de banda" i és que fa un temps que no tinc res a dir... Bé, el cap em bull però intento controlar-ho i no fer-me pesada. Penso que com diu Nena Espera hem d'anar pujant esglaons fins arribar al replà adequat, jo sento que nosaltres, ja fa dies que estem parats a la mateixa escala, esperant poder-ne pujar una més. Se que és el que ens toca, per tant, de moment no puc dir ni MU.

...per cap d'any només 92!!!

2008-12-31T18:43:00.006+01:00

Gràcies a la Nür per fer-me arribar aquest desig tant maco i en aquestes dates tan especials! Es nota que el desig està fet de cor... Ara només me'n queden 92!!!

"Orígenes"

2008-12-30T11:29:00.006+01:00

"Orígenes" és el títol que duu l'últim llibre que m'han regalat. En ell apareixen tots els dies de l'any, cada dia va acompanyat d'una fotografia d'Àfrica i d'una dita o verset propi del continent. D'ell n'extrec la següent frase, alhora et presento la nostra petita joia que també t'espera.

"TODO LO QUE VIVE TIENE UN ALMA" Tradició oral africana

Jo sóc inocent, i tu?

2008-12-28T12:26:00.007+01:00

Avui és el dia dels inocents. Aquesta és una tradició que sempre m'ha agradat molt, perquè recordo que quan era petita al poble penjàvem llufes a la gent o regalàvem capses buides perfectament embolicadades (o així m'ho semblava) a familiars que vivien allà, al poble. També recordo que la meva padrineta m'enviava a buscar els neulers, que buscava i buscava i mai no trobava... I reiem, reiem molt, per això recordo aquest dia com a especial. Espero algun dia tu disfrutis d'aquesta diada petitó!
He estat pensant en penjar una inocentada al bloc, però crec que la temàtica no ho permet, ja que és una mica delicada. Com a mínim però, permeteu-me que li pengi la tan enyorada llufa perquè hi ha tradicions que no hauriem de deixar perdre!

Adicta/Dependent?

2008-12-26T13:38:00.007+01:00

Des de fa uns anys qui em coneix sap que sóc adicta i/o dependent a les begudes de cola, a una en especial... (que no vull anomenar perquè malgrat m'encanta se que no em fa bé). Sembla que cada dia fins que no em bec el primer got, llauna, ampolleta o el que sigui de la beguda en qüestió no em sento al 100%. Hi ha qui necessita el café, el té, la xocolata o el que sigui. Jo la cola.
Des de fa unes semanes, però, a aquesta "adicció" se li ha sumat una de nova... Resulta que ara sóc correu adicta-dependent. Cada dia miro la bústia un parell de cops cosa que abans era una cosa que no em treia el son... Des de fa 2 dies que no ho miro perquè entre el Nadal, el St. Esteve el cap de semana i tota la mandanga el carter NO passa però el cos em demana que passi JA i que amb ell@ arribi la tant desitjada carta amb el nostre CI dins! Ja són tres les famílies que l'han rebut! Necessito desfer-me d'aquesta última adicció!!

Tres amigues

2008-12-23T16:06:00.007+01:00

He tardat uns dies a passar el PREMI TRES AMIGUES però al final ja he decidit. Serà per l'Anna, la Lauri i la Nür.
Per l'Anna perquè ella sempre hi és, és una amiga i de les bones i a veure si amb el premi s'anima i crea el se propi bloc!
Per la Lauri perquè m'agrada intercanviar mails amb ella, a més, estem gairebé en el mateix punt del procés (encara que et guanyo per poquet, jejeje) per això i per més crec que ens entenem.
Per la Nür, perquè sempre troba el moment per fer algun comentari i pujar l'ànim. I perquè els nostres gatets segur que s'entendrien a la perfecció també.
Gràcies a les 3 per fer-me passar el temps més feliç!

Ara només ens en queden 93!!!!

2008-12-23T15:21:00.007+01:00

Gràcies a la Mariajo ens queda un desitjet-retallet menys per completar el cobrellit del nostre peque. La tela està triada amb molt bon gust!

M'encanta

2008-12-20T12:23:00.011+01:00

I és que no em puc queixar... ens ha arribat una coseta molt especial! Ahir la peque de la casa ens va fer aquest regal tant espectacular i és que als 3 anyets fer això tota soleta és ser una artísta. L'obra duu per títol "Marronet amb estrella fugaç"

Gràcies per calmar-me el "rum rum" de dintre meu!

Petiteta t'estimo!

Premi tres amigues

2008-12-18T22:55:00.009+01:00

Fa uns dies vaig rebre un premi de part de la Laura. Em va fer molta gràcia que pensés en mi, no m'ho esperava!!! I encara que estic d'acord amb tu que no puc considerar a ningú del bloc com a amiga amb totes les lletres, sí et dic que tu ets de les qui més lletres té...
Ara he de passar el premi a tres amigues... però és que ho tinc difícil perquè les nenes amb qui tinc més rollo ja en teniu!!! Em trobo en un dilema... o trenco la cadena (que no m'agradaria) o us reenvio el premi... o potser algú es vol "guanyar" la meva amistat... què faig? Alguna idea?